Vals amb Bashir
13 setembre 2009 per Dani Coll
Vals amb Bashir (Waltz with Bashir, 2008) és una d’aquelles interessants obres que saben incorporar llenguatges ja coneguts, com el cinema d’animació, a d’altres à mbits com el cinema documental per aconseguir aixà sorprendre i captar l’atenció de l’espectador.
Premiada arreu on ha estat projectada, als Globus d’Or del 2009, presentada a Cannes amb èxit i nominada als Óscars a l’apartat de millor pel.lÃcula estrangera, sobta per la seva cruesa i la barreja de surrealisme i realitat estructurat tot en un format de documental, on les entrevistes entre el personatge principal, Ari Folman (director del film), i els diferents protagonistes dels conflictes durant la guerra al LÃban del 1982 i la trà gica massacre de Sabra i Xatila, es van succeint i conformant el contingut de la cinta.
Des de les primeres imatges, amb uns gossos esfereïdors corrents per la ciutat (magnÃfic pròleg, i m’atreviria a dir, sÃntesi del film), amb una banda sonora impactant, fins a les darreres (aquestes reals, extretes del reportatge de la BBC quan va cobrir el drama de Sabra i Xatila), et sents terriblement esporuguit , clavat a la butaca, vivint els efectes terribles i devastadors que produeixen els conflictes armats allà on es produeixin i les seqüel.les en les ments dels seus supervivents.
Una pel.lÃcula magnÃfica per la necessà ria funció de document de denúncia dels fets, i pel seu llenguatge cinematogrà fic excel.lent. No us la perdeu.