Sense Presses

La Llei del Silenci (On the Waterfront) (1954). Elia KazanL’essència de Marlon Brando. Kazan contra els poders fàctics.+ rosebuds. Què són ?

Llegir tot l'article »

Gene Tierney (1920-1991).La bellesa i l’elegància en blanc i negre. + rosebuds. Què són ?

Llegir tot l'article »

American Beauty (1999). Sam Mendes.El sentit de la vida en les petites coses. Poesia visual. Lo simple és bell.+ rosebuds. Què són ?

Llegir tot l'article »

Històries de New York – Edip Reprimit (1989). Woody Allen.El mite d’Edip. Psiquiatres i obsessions. Realitat i imaginació.+ rosebuds. Què són ?

Llegir tot l'article »

In the mood for love (2000). Wong Kar-Wai.El ritme i el compàs dels sentiments. La fotografia. La música. + rosebuds. Què són ?

Llegir tot l'article »

Reservoir dogs (1992). Quentin Tarantino.… de quan el Tarantino sorprenia. Una nova expressió de la comèdia negra.+ rosebuds. Què són ?

Llegir tot l'article »

Lolita (1962). Stanley Kubrick.L’encreuament de mirades de Lolita i Humbert. L’actuació de Shelley Winters. Un guió cinematogràfic a l’alçada de la novel.la.+ rosebuds. Què són ?

Llegir tot l'article »

Cinema Paradiso (1988). Giuseppe Tornatore.L’amor al cinema. La música de Morricone. L’absurda censura.+ rosebuds

Llegir tot l'article »

Rosebuds és una secció on publico retalls de cinema que estimo. Tots són peces úniques, inoblidables, sublims. Tots representen els meus rosebuds particulars : allò que sempre desitgem, perseguim i mai aconseguim assolir. I els vostres…? Quins són els vostres rosebuds ?

Llegir tot l'article »

Maduixes Salvatges (1957). Ingmar Bergman.El viatge de la vida. Surrealisme. Interiors.+ rosebuds

Llegir tot l'article »