En el passat Fitur, va semblar com si els responsables de gestors de continguts i els professionals de la qualitat dels mateixos, estiguessin a l’alça. Rafael Martínez, dibuixa en el seu post la tipologia dels continguts bàsics d’un blog. A dia d’avui, escric en 4 blogs, i m’interessa tot allò que versa tant sobre el seu millor contingut per a lectors i aranyes, com sobre la qualitat de la seva lectura. Si en l’atenció a l’hoste presencial, cuidem aspectes com el to de veu (sempre un semi tó per sota de qui atenem), o cuidem el nostre llenguatge corporal, creo és igualment important atendre correctament, personalitzar, una de les vies de major comunicació del nostre establiment, servei o producte: el blog i els seus post.
Personalment distingeixo en la seva metodologia, als que tenen lectors acostumats a la seva lectura respecte als que congreguen lectors que no estan familiaritzats amb la mateixa. I en funció d’això, és molt millor usar pocs links a masses (poden desviar l’atenció en la temàtica de la lectura). Se sap que la dimensió ideal oscil·la entre les 350 a les 450 paraules. I que són preferibles links des de una paraula, que no des d’una frase. També si el teu blog és llegit per lectors no habituals de blogs, duplicar algun dels links (el principal) un de forma tàcita i l’altre de forma expressa: El passat 12 de juny vam estar en la conferència de… SlideShare amb la conferència del passat 12 de juny, aquí. Usar enllaços interns (a altres posts del blog), controlar la grandària del títol perquè sigui fàcilment tuitejat o no quedi retallat en arribar per mail, i usar les paraules clau en el titular per als cercadors, els rss i pels lectors no habituals. I al final, donar-se temps per perfeccionar l’estil final del post: substituir verbs de conjugació composta per senzilla si cap, ser escrupolós quant al ritme de la lectura del post llegint-ho diverses vegades en veu alta, buscar sinònims, vigilar la repetició de preposicions, usa un diàleg col·loquial propi…
Però sempre s’ha sabut que és millor usar sempre una font amb peu i de bona grandària o que les tintes grises fosques redunden en un efecte relaxant i de comoditat de la lectura, i que ressaltar els enllaços amb una ombra opaca o d’un altre color, potencia el link. Però aquests aspectes sempre han depès de si la template del blog ho admet.
D’una banda, quan no ets cap expert, no sempre coneixes, en triar una template, totes les seves possibilitats, i per un altre, quan ets editor però no creador, sempre has d’ajustar-te a la template atorgada. Doncs bé, ScribeFire Editor (tant per Firefox, Chrome o Safari) resulta ser una molt bona opció per personalitzar fonts que complementa i facilita l’edició dels teus post en el teu blog, independentment de la template que usis, tal com pot veure’s en aquest post.
Es a dir, no només sigui la que sigui (pràcticament) la template de base sobre la qual treballis, l’estil visual del post que crees a ScribeFire és conserva, sinó que a més et permet editar molt còmodament post diferents per a qualsevol blog sense haver d’accedir a l’administració del mateix. Partint la pantalla de l’ordinador, accedeixes a qualsevol informació, imatge, link… podent-la aportar. El més semblat a fer surf de blog en blog…
