Sant Jordi 2.0

Diuen que aquesta vegada ens tocarà agafar el paraigües. Ben segur que tot i així Sant Jordi acabarà essent, com sempre, una de les festes més boniques i florides de tot l’any.

Als que som afeccionats a la lectura ens agrada endinsar-nos en mons de ficció i recòrrer les idees traçades pels autors d’assaig. Però més enllà d’aquest acte individual, el plaer de llegir ens porta també a compartir recomanacions i comentaris.

LletrA ha endegat per aquest Sant Jordi una nova edició del seu #jollegeixo, una iniciativa que es duu a terme a Twitter, i que en aquesta ocasió consisteix a explicar quin és el nostre llibre de Sant Jordi: quin recomanem, quin regalarem, quin esperem… una bona ocasió per compartir els nostres gustos i per recollir idees si no estem gaire inspirats!

Publicat dins de General, Literatura, Twitter | Comentaris tancats a Sant Jordi 2.0

Llenceu les bosses grans

Que el nostre cos transmet molta informació ja ho sabem. Però encara pot comunicar molt més. I sense haver de portar mil coses a sobre!

Microsoft està treballant en Skinput, o en com convertir el cos en una superficie tàctil (per activar respostes digitals, s’entèn: per sort, per a que sigui tàctil no ens cal Microsoft). Només cal veure aquest video per entendre com pot funcionar:


En realitat, el que està fent Microsoft és una versió del que des de SixthSense, al MIT Media Lab, estan investigant des de fa temps. Segurament l’anterior video us ha semblat avorrit, però no us perdeu aquest: us garanteixo que és espectacular.


I bé, si el nostre cos pot projectar informació, perquè no ho poden fer els nostres objectes? És el que DisplayCabinet es proposa. Un altre vídeo? No us perdeu el que hi ha en aquesta plana.

Imatge de http://infosthetics.com/

Publicat dins de General, Innovacio, Tecnologia | Comentaris tancats a Llenceu les bosses grans

Només tinc 30 segons!

A Tom Peters, un referent en innovació, se’l coneix entre altres coses per la seva crítica constant als MBA: “Qui vol ser un màster en administració?”, es pregunta. En realitat, aclareix, el que està demanant és rebaixar la càrrega de la rutinària i despersonalitzada “administració” per incrementar el pes dedicat a innovació, disseny, transformació organitzacional i lideratge.

Potser la idea que hi ha darrera dels MBA en 30 segons li agradi més (això ja ho desconec). Apliquem la fòrmula

emprenedors -amb poc temps- que volen actualitzar coneixements
(els “estudiants”)
+
gestors -amb molt poc temps- de destacades companyies
(els “professors”)

i tindrem els 30 Second MBA, un web en el que cada setmana es planteja una pregunta dirigida a 5 “professors“, que publiquen les seves respostes en videos de 30 segons (la capacitat de síntesi és, per tant, imprescindible).

30 Second MBA

Aquesta regularitat ha convertit 30 Second MBA en un contenidor d’idees, en constant actualització i creixement.

Publicat dins de Aprenentatge, Idees, Innovacio | Comentaris tancats a Només tinc 30 segons!

Continua tremolant

14 de març:

“Un M9.0, tres M7.x y 44 terremotos M6.x en cuatros días”

Aquest és un dels tweets que @kirai, un espanyol resident a Tokio, escribia a darrera hora d’aquest dilluns. Aproximadament 20 hores després, quan estic escrivint aquesta entrada, la xifra encara puja.

@kirai s’ha convertit per a molts en la primera font d’informació sobre el que està succeïnt al Japó. Construeix un relat allunyat del llenguatge periodístic, a peu de carrer, ben bé com si tinguéssim un conegut que ens anés explicant el que fa i el que sent. Héctor García, que és qui hi ha darrera Kirai, explica també l’experiència des de Facebook, després que el seu blog s’hagi col·lapsat per excès de visites.

En la catàstrofe de Japó, Twitter és també l’eina utilitzada per alguns periodistes per a oferir un relat àgil i directe, molt més que el que poden transmetre en uns reportatges forçosament més elaborats. És el cas de Japan, el Twitter de l’equip de CNN format per 12 corresponsals. La CNN manté també un blog, This Just In, que aquests dies s’ha convertit en un monogràfic sobre Japó.

Japan, el twitter de la CNN al Japó

El valor de l’experiència de cadascuna de les persones ha adquirit un valor superior al vist mai abans: YouTube n’és un bon exemple. El CNN iReport, per la seva banda, convida a que qualsevol es converteixi en un reporter, publicant la informació i les imatges que tingui disponibles.

iReport de la CNN

Els recursos de visualització d’informació (molt més directes i didàctics que les explicacions textuals) són àmpliament utilitzats per explicar els factors relacionats amb tots els factors afectant Japó. Pacific Tsunami Warning Center, per exemple, informa d’alertes de tsunamis sobre un mapa. El Mapa d’Impacte del Tsunami i el Terratrèmol es nodreix dels iReporters de la CNN per representar la informació directament en el lloc en el que està passant. El New York Times utilitza animacions infogràfiques per explicar-nos què ocorre amb les centrals nuclears. Windfinder informa en temps real del clima i el vent a Japó. I TargetMap ofereix el mapa de radioactivitat per preferectura, contínuament actualitzat.

Mapa de radioactivitat per prefectura

La xarxa també ha servit per posar en marxa campanyes d’ajuda al Japó. Tot i que són a hores d’ara moltes, GOOD i la CNN en fan un bon recull.

Vies d'ajuda al Japó

Un dels més ràpids en reaccionar ha estat Google, que poques hores després del terratrèmol donava accés al seu Person Finder, una eina que ja havia posat en marxa en catàstrofes anteriors.

Person Finder, de Google

També de Google és la plana Crisis Response, que compendia tota mena de recursos i vies d’ajuda al Japó.

Publicat dins de General | Comentaris tancats a Continua tremolant

#internationalwomensday

Estic del tot d’acord amb els qui diuen que només podrem celebrar realment el Dia de la Dona quan aquest desaparegui per manca de necessitat. Però mentre encara existeix, ens pot servir per recordar la feina que encara queda per fer i per revisitar una part molt important del nostre passat. Una bona manera de recòrrer la història l’ofereix la línia de temps interactiva d’Equals?.

Línia de temps interactiva d'Equals?

Equals? és potser la iniciativa més destacada en entorn web del centenari del Dia Internacional de la Dona. Es tracta d’un espai molt ric en continguts, que recull informació històrica i dades actuals sobre igualtat. El video de Daniel Craig vestit de dona mentre la veu en off enumera les desigualtats que encara avui persisteixen, ha estat el millor vehicle per promocionar el web.


La vocació d’Equals? sembla anar més enllà que la simple celebració del dia, ja que s’estableix com una plataforma de debat en la que els usuaris poden participar enviant els seus videos, unint-se a debats, o fent seguiment per Facebook o altres xarxes socials.

Google, per la seva banda, ha preparat una plana especial amb un mapa interactiu (especialitat de la casa), en el que mostra els events que es celebren a tot el món. La mateixa plana permet donar a diferents causes relacionades amb el Dia de la Dona.

Les dones més influents en tecnologia

I com estan les coses en el context de la tecnologia? FastCompany publicava fa molt poc el llistat de les dones més influents en tecnologia, i dedicava un altre article a 25 startups fundades per dones, que cal seguir. Val la pena donar una ullada als dos documents, no només per saber qui són elles, sino també cap a on poden anar les coses en aquest entorn.

Ah, i per descomptat, Twitter ja té el seu hashtag dedicat: #internationalwomensday, avui situat tot el dia entre els trending topics.


Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , | Comentaris tancats a #internationalwomensday

Tu a Sidney, jo a Oslo

“Estem buscant un dissenyador amb talent i altament motivat que es vulgui unir a nosaltres. Es tracta d’una feina a temps complet, per treballar des de qualsevol lloc (només habitants de la Terra, si us plau)”

Així és com comença un recent anunci de feina publicat per Remember the Milk, una empresa dedicada al desenvolupament de software de gestió del temps. El seu web explica com treballen:

  • El nostre equip es distribueix per tot el món, amb membres  que viuen en quatre continents diferents. No tenim una oficina.
  • Tothom treballa des de casa i estableix el seu propi horari (…)
  • Ens mantenim en contacte mitjançant un canal privat d’IRC, correu electrònic i missatgeria instantània.
  • Fem una trobada a Sydney un cop l’any, on ens reunim tot l’equip.

Khoi Vinh, fins fa poc director de Disseny del NYTimes.com, va arribar a dir que aquest era el seu lloc de treball somiat. Però no es tracta d’un cas aïllat: potser un dels exemples més significatius és el de 37signals, dos dels fundadors del qual van publicar Rework, un llibre en el que expliquen les claus de la seva -mínima- estructura.

Es tracta de dues llavors (i en trobarem moltes altres) d’un canvi organitzatiu que va prenent forma a l’entorn de les anomenades companyies distribuïdes, moltes d’elles dedicades al desenvolupament de software, i basades en les capacitats de la xarxa.

Es fa cada vegada més evident que l’ostentació de vidre i llautò de finals del segle XX no té sentit en un entorn en el que la matèria primera és el coneixement -es trobi on es trobi-, i en el que un dels factors que determinen la supervivència és la capacitat per adaptar-se als canvis. I per això cal ser àgil i flexible… Ho són, els elefants?

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , | Comentaris tancats a Tu a Sidney, jo a Oslo

Els principis de la qüestió

Aquest és el post 0 de Teixint Xarxa. Des d’aquest bloc anirem viatjant per les diferents possibilitats que ens aporten la tecnologia i els entorns digitals per fer més fàcils les nostres activitats humanes.

Per començar, permeteu-me que utilitzi aquesta pàgina, blanca i recent estrenada, per fer-vos unes confessions: els aparells de gravació de vídeo son els meus enemics declarats, mai no he arribat a entendre perquè per a conduir un cotxe cal fer combinacions infinites de pedals, palanques i botons, i dels 55 botons que té el comandament a distància del meu televisor, només n’utilitzo 8.

Segurament molts de vosaltres us reconeixeu en algunes d’aquestes suposades mancances, o en teniu d’altres. Però, són realment mancances? Potser és simplement que hi ha eines i dispositius que no han estat dissenyats pensant en les persones, sinó en les possibilitats tècniques disponibles o en altres factors aliens als qui els acabarem utilitzant. El que a les persones ens interessa de debò és allò que ens pot portar a viure millor, facilitar-nos les tasques, l’aprenentatge i la comunicació, i disposar de més temps per a nosaltres.

Posaré un exemple ben senzill: aquesta setmana ens hem de trobar tres persones, per treballar en un projecte en curs. Entre viatges, altres reunions i incompatibilitats ha estat impossible trobar el dia en què els horaris coincidissin. Finalment, hem decidit fer una reunió per Skype, de manera que no cal que ens trobem a la mateixa ciutat per fer avançar el projecte.

Aquest és un exemple ben habitual de com la tecnologia pot facilitar-nos la vida. I per a nosaltres tres, encara que la via per arribar-hi sigui Skype, el més important serà, de fet, les idees que puguem generar durant la nostra conversa.

Espero que aquest espai us resulti interessant i us condueixi a generar noves qüestions i idees. Els vostres comentaris i contribucions seran, per descomptat, benvinguts: ja sabeu que quan els humans ens posem a pensar en comú, podem multiplicar les idees fins a l’infinit.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , | Comentaris tancats a Els principis de la qüestió