“Estem buscant un dissenyador amb talent i altament motivat que es vulgui unir a nosaltres. Es tracta d’una feina a temps complet, per treballar des de qualsevol lloc (només habitants de la Terra, si us plau)”
Així és com comença un recent anunci de feina publicat per Remember the Milk, una empresa dedicada al desenvolupament de software de gestió del temps. El seu web explica com treballen:
- El nostre equip es distribueix per tot el món, amb membres que viuen en quatre continents diferents. No tenim una oficina.
- Tothom treballa des de casa i estableix el seu propi horari (…)
- Ens mantenim en contacte mitjançant un canal privat d’IRC, correu electrònic i missatgeria instantània.
- Fem una trobada a Sydney un cop l’any, on ens reunim tot l’equip.
Khoi Vinh, fins fa poc director de Disseny del NYTimes.com, va arribar a dir que aquest era el seu lloc de treball somiat. Però no es tracta d’un cas aïllat: potser un dels exemples més significatius és el de 37signals, dos dels fundadors del qual van publicar Rework, un llibre en el que expliquen les claus de la seva -mínima- estructura.
Es tracta de dues llavors (i en trobarem moltes altres) d’un canvi organitzatiu que va prenent forma a l’entorn de les anomenades companyies distribuïdes, moltes d’elles dedicades al desenvolupament de software, i basades en les capacitats de la xarxa.
Es fa cada vegada més evident que l’ostentació de vidre i llautò de finals del segle XX no té sentit en un entorn en el que la matèria primera és el coneixement -es trobi on es trobi-, i en el que un dels factors que determinen la supervivència és la capacitat per adaptar-se als canvis. I per això cal ser àgil i flexible… Ho són, els elefants?