Tothom es veu en cor de donar-nos consells quan es tracta de temes d’economia domèstica. Els polítics no fan de polítics, fan de pares i ens recomanen què hem de comprar i què no hem de comprar. Aviat ens diran quina dieta hem de fer. El ministre espanyol del ram ens diu que hem de consumir productes espanyols; un discurs autàrquic propi d’altres èpoques. Després, però, es descobreix que el Ministeri compra productes estrangers. Queda ben retratat. Ara és el conseller d’Agricultura, Joaquim Llena, que ens diu que no hem de ser dolents i no hem de consumir tantes marques blanques, que fem mal a l’agricultura del país. Menteix. Les marques blanques es fan a fàbriques de marques conegudes. Mireu aquest enllaç, us porta directament a saber quines empreses fan els productes de les grans superfícies. A més, les marques blanques no surten de l’aire del cel, algú les ha de produir i es fan amb productes d’aquí. El conseller l’únic que ha fet és cedir a la pressió de les grans marques que perden marges comercials per l’impuls que, a conseqüència de la crisi, han experimentat les marques blanques. Aquestes marques «no t’hi fixis» són necessàries per abaratir el mercat i forçar les grans marques a retallar beneficis i baixar preus. Si el conseller es vol preocupar per alguna cosa que ho faci per exigir als grans productors que baixin preus.