En aquests moments, una de les preocupacions polítiques més importants del govern espanyol i d’una part del govern català és si el referèndum d’Arenys de Munt va ser un constipat de finals d’estiu o un virus contagiós. La consulta va agafar uns i altres desprevinguts. Ningú s’esperava que una població de 8.000 i pocs habitants pogués desestabilitzar-los tant i tant l’agenda política, que ara passa, i amb raó, per parlar de la crisi econòmica i de les mesures per sortir-ne. Espanya, gràcies al ranci substrat que hi perviu, va fer un favor a Arenys de Munt i el va col·locar en el mapa. Sense la intervenció de l’advocat de l’Estat exfalangista i de la mateixa Falange de las JONS, el ressò mediàtic de la consulta més enllà d’Arenys de Munt hauria estat mínim. Ara bé, com que a Espanya li produeix urticària qualsevol cosa que qüestioni la sacrosanta unitat de l’Estat, la reacció que van tenir va ser més visceral que intel·ligent. Pel que fa a Catalunya, l’opció inicial dels partits era callar i fer veure que no passava res, deixant la convocatòria com una extravagància més d’un moviment de dimensions reduïdes com és la CUP. Finalment, però, les circumstàncies els van empènyer a prendre posicions, i això ha obert fissures tant al tripartit com a Convergència i Unió, i si la cosa va a més pot acabar amb trencadissa. Quasi cap polític electe, ni aquí ni a Madrid, acaba de tenir clar l’abast d’aquesta grip. I això encara els deixa descol·locats. Madrid opta per desqualificar la consulta d’Arenys i per negar les possibilitats de contagi –negant la realitat– i Catalunya s’ho mira a l’expectativa de veure quina és la taca. El problema per a tots ells és que aquesta iniciativa està al marge dels partits tradicionals, i les plataformes sobiranistes hi veuen una oportunitat inesperada –i afortunada– per poder forçar la classe política a anar en la direcció que defensen les organitzacions que reclamen el dret a decidir, el dret a l’autodeterminació. Diumenge va començar una nova etapa –esperem que als supersticiosos no els faci res que fos en dia 13– que ningú sap dir on ens conduirà. Un ampli contagi municipal provocarà que les forces polítiques convencionals es moguin i prenguin una posició. A un any de les eleccions al Parlament, amb l’amenaça que Reagrupament.cat pugui acabar capitalitzant l’esforç de la CUP –que no es presenta a les eleccions– i ocupant l’espai sobiranista i independentista, Convergència i ERC hauran de fer alguna cosa, i tot plegat farà trontollar els esquemes, aquí i a Espanya.