Ja hi tornem a ser. Ni s’ha començat a caminar que ja sorgeixen les primeres divisions en el camp de l’independentisme català, per culpa de les presses i dels protagonismes. La Coordinadora Nacional de Consultes per la Independència, integrada per les principals plataformes sobiranistes del país, va donar dilluns una sonora bufetada a la cara de Decidim.cat, que el cap de setmana abans ja havia marcat algunes dates per a la celebració de les futures consultes populars i havia proposat un model d’organització, on les associacions cedien bona part del seu pes relatiu als partits que representen els càrrecs electes aplegats a Decidim.cat. Tot fet una mica a mida, cal dir-ho. La Coordinadora ho va tirar després tot per terra. Darrere seu, els impulsors de la consulta d’Arenys de Munt, que no acceptaven ser descavalcats del procés quan n’han estat impulsors. Tots plegats no poden anar així per la vida. En aquest procés uns i altres es necessiten igual. Qualsevol procés cívic ha d’acabar, per força, si vol tenir valor, en els partits polítics, que són els únics que poden canviar la legalitat des del Parlament. No són l’enemic. Tampoc han de ser, i en això té raó la Coordinadora, qui talli el bacallà –si més no en aquesta fase–, però tampoc se’ls pot posar en evidència com s’ha fet. No hauria estat més sensat decidir les coses plegats en lloc d’haver tirat, uns i altres, pel dret? Les entitats tampoc són gent despolititzada, no ens enganyem; ho demostra el fet que el principal impulsor de la consulta d’Arenys de Munt sigui un regidor de la CUP… La derrota del moviment independentista, si arriba a donar-se, vindrà per un excés de vanitat si no s’imposa el sentit comú. Els membres de la Coordinadora han de seure a la mateixa taula que Decidim.cat i, fins i tot, han de convidar els partits polítics a ser una part activa del procés; no n’han de ser el motor, però sí que hi han de donar cobertura legal. Lògicament, al voltant de les consultes, i amb la proximitat de les eleccions al Parlament, els partits intentaran recol·locar-se després d’haver quedat fora de joc en el cas d’Arenys i cadascú mourà els fils de les afinitats i de l’obediència deguda entre les plataformes. Aquests moviments poden torpedinar el procés de les consultes si no hi ha una organització forta; és millor, doncs, que aquesta organització estigui en mans de la societat civil, però que tots tinguin clar que l’objectiu prioritari és donar una lliçó democràtica de sobirania a l’Estat espanyol, i no aconseguir més o menys escons al Parlament català.