Ja és ben trist que municipis com Cornellà o Sant Feliu de Llobregat, amb menys nuclis d’arrel catalanista que Badalona, hagin pogut organitzar un referèndum sobre la independència de Catalunya i que la tercera ciutat del país en nombre d’habitants no hagi tingut, de moment, la capacitat per sumar prou massa crítica per convocar-lo. No deixa de ser paradoxal que la ciutat on ha nascut Uriel Bertran, una de les cares visibles de la consulta sobiranista a Catalunya, no hagi pogut reunir prou múscul cívic per engegar motors. Políticament no diu gaire en favor de Bertran ni d’ERC que els republicans no hagin pogut ajudar a conrear una base per tirar endavant el referèndum. Ara bé, no és pas responsabilitat d’Esquerra, només, que no es convoqui una consulta a Badalona. El problema és, un cop més, de consciència social i de grup. A Badalona hi ha prou persones amb un fort sentit de país per impulsar la consulta, però per alguna raó o no es mouen o no s’han posat d’acord.
El blocaire i opinador badaloní Jaume Lleal es queixava amargament al seu bloc (www.lleal.cat) aquest cap de setmana que les persones com ell disposades a mobilitzar-se no sabien res de les activitats de la plataforma Badalona Decideix, que es va crear a finals de l’any passat i de la qual n’és portaveu Jaume Sellarès. El mateix em deia fa algunes setmanes l’exalcalde Joan Blanch, que es mostrava disposat a participar de manera activa en la convocatòria. L’únic vestigi de les activitats de Badalona Decideix és unapàgina a la xarxa social Facebook on les darreres entrades tenen a veure amb una crida per salvar l’Agrupació Mútua i una altra convidant a apuntar-se a una pàgina web sobre esoterisme. Ja se sabia que la independència de Catalunya tenia un punt d’esotèric, però no fins al punt d’haver-se de sumar a un grup organitzat sobre fenòmens paranormals… Badalona Decideix té en aquests moments 756 persones que li fan costat a la xarxa. Se suposa que podia ser un nucli a partir del qual poder articular una proposta, però no ha estat així.
Potser, com diu Artur Mas referint-se a Catalunya, és que Badalona no està madura. El mateix Sellarès deia al febrer que havia entrat en contacte amb diverses persones i que moltes li havien desaconsellat de portar endavant la iniciativa, perquè a Badalona el més possible és que la independència sortís malparada. Aquestes opinions cal considerar-les, però no poden ser un fre a la convocatòria d’una jornada que, abans que res, és un exercici de democràcia participativa. No cal aconseguir una participació del 30% com manifestava ambicionar Sellarès en una entrevista a El Tot –un objectiu d’altra banda que s’acosta a l’impossible–, però segur que es pot arribar, com a mínim, a una participació del 10%.
És cert que la convocatòria d’un referèndum a Badalona és una feina altament complexa, que reclama una gran mobilització (Sellarès calculava que es necessiten 2.000 voluntaris) i recursos econòmics que no són fàcils d’aconseguir (el portaveu de Badalona Decideix estimava que calien uns 40.000 euros). Ara bé, si altres ciutats han tingut els recursos humans, materials i econòmics que necessitaven, Badalona també els ha de poder assolir. L’elevat volum de població de la ciutat tant pot ser una dificultat com un avantatge, tot depèn com se n’utilitzin les potencialitats.
Badalona no pot ser, de nou, una anomalia en el mapa català, que visqui d’esquenes a una realitat que potser avui encara no es manifesta majoritària però que va fent el seu camí amb fermesa. Si la ciutat no és capaç de mobilitzar un cert nucli catalanista i sobiranista per promoure l’exercici d’un dret democràtic ens ho haurem de fer mirar. I a fons.