De totes les coses que els polítics d’aquest país han dit des que es va fer pública part de la sentència del Tribunal Constitucional -no oblidem que encara poden arribar més retallades quan se’n faci pública la resta- em quedo amb la que ha dit Joan Puigcercós, president d’Esquerra Republicana. Ha estat l’únic que ha trencat la cantarella de «no compartim la sentència però l’acatem». Ho sento molt però, tal i com diu Puigcercós, no es pot acatar una sentència que és injusta i que, a més a més, vulnera els drets i les llibertats dels catalans. El poble sobirà va parlar a les urnes, com ho van fer els dos màxims representants de la sobirania popular: el Parlament català i el Congrés dels Diputats espanyol. No pot ser que quatre magistrats, dels quals se’n pot qüestionar fins i tot la legalitat en l’exercici del seu càrrec perquè una part tenen el mandat caducat, judiquin sobre el present i el futur de Catalunya. Si no podem admetre, lògicament, les sentències dels tribunals franquistes tampoc podem admetre les que es passen per l’arc de sant martí la legitimitat del poble. Ens convé una certa dosi de pacífica i ordenada desobediència civil.