El conseller Joaquim Llena va iniciar la tradicional trobada nadalenca que ofereix el PSC als periodistes lleidatans amb una queixa: estem farts de fer de germà gran. Ho deia en referència als suposats infantilismes dels seus socis a la Generalitat, amb la polèmica per l’impost de successions encara calenta. Esquerra ha volgut tirar per una banda, Iniciativa ha aprofitat per marcar perfil per la contrària, i els socialistes, incòmodes, pel mig. La gràcia és que ho deia al costat de l’alcalde Àngel Ros, el qual havia obert foc el dia abans en contra d’una de les principals lleis que està a punt de tirar endavant el govern del què forma part Llena: les vegueries. Són precisament dirigents territorials socialistes catalans, i aranesos, els que més barricades estan aixecant contra la nova divisió territorial. A vegades els germans grans també fan l’ase. I tenen tot el dret de fer-ho: per sort som en una democràcia, i no en una vella casa pairal governada amb mà de ferro per un patriarca sever i on cada germà sap què és el que li toca fer. Germans grans, cases pairals. És curiós com les metàfores socialistes i pujolianes tendeixen a convergir. Voldrà dir això alguna cosa? Continua llegint «El germà gran també fa l’ase»
Categoria: Indis i federals
Política
Lliçons lleidatanes del 13-D
El resultat a les comarques lleidatanes ha estat molt bo: un triomf aclaparador del sí amb una participació del 36% del cens. Però la participació ha estat molt desigual en poblacions de cens similar, cosa que porta a una primera conclusió: l’organització és clau. En una mateixa comarca, el Pla d’Urgell, hi ha hagut un 44,2% a Ivars i Vallverd, un 38% al Palau d’Anglesola, un 33% a Linyola i un 25% a Golmés. L’única explicació raonable de tanta diferència entre pobles iguals ha estat la capacitat de mobilització. Per això, com més professionalitat i més unitat en l’organització, cosa que vol dir no excloure els partits sinó al contrari, aprofitar la seva implantació territorial i la seva maquinària, molt millor. Continua llegint «Lliçons lleidatanes del 13-D»
Recta final de les consultes
Uns 48.000 ciutadans de les terres de Lleida estan cridats a votar aquest diumenge a la primera tanda de consultes sobre la independència. La campanya ha estat tan tranquil·la, cívica i normal que costa de creure que fa només quinze o vint anys els que abanderaven la bandera independentista eren quatre grenyuts amb mocador palestí al coll que només sortien a la tele quan els esbatussaven per la Rambla de la Barcelona cada any per la Diada. Avui, en canvi, també la defensen sense complexos advocats, arquitectes, empresaris, alcaldes, pagesos, economistes, ferrers, columnistes proisraelians i presidents de clubs de futbol. Continua llegint «Recta final de les consultes»
Els ous d’en Siurana
A Lleida hi ha una plaça que la gent anomena la plaça dels Ous d’en Siurana. Aquest no és el nom que surt al nomenclàtor oficial, és clar. Almenys de moment. En realitat, la plaça està dedicada a un cèlebre botànic lleidatà, Pius Font i Quer. Però tot i disposar d’un nom oficial tan pulcre i il·lustrat, els lleidatans prefereixen el nom popular. Continua llegint «Els ous d’en Siurana»