Categoria: Indis i federals

Política

Post 28-N: CiU assetja la Paeria

Les eleccions al Parlament han deixat el territori de Lleida amb unes interessants incògnites polítiques que s’hauran de resoldre els propers mesos.

Setge a la Paeria socialista

La primera de totes és a la ciutat de Lleida. El PSC ha registrat el resultat més baix de la seva història. Mai no s’havia situat per sota dels 10.000 vots a la ciutat. Ni en unes europees. I ahir només va aconseguir mobilitzar 8.915 votants. 500 menys i el PP el passaria pel damunt i es convertiria en la segona força a la ciutat. En canvi, CiU ha assolit un gran resultat a la ciutat amb el  41,08% de vots, 21.670 en xifres absolutes.

Continua llegint «Post 28-N: CiU assetja la Paeria»

L’1×1 de la campanya lleidatana

Tots els candidats ja són a la dutxa. Dia de la reflexió. A Lleida el partit ha tingut algun moment de joc brut però en general l’àrbitre no ha hagut d’intervenir gaire. Sobre el terreny de joc s’han vist dos estils polítics oposats: el catenaccio conservador de CiU i el penjar pilotes  a l’àrea del PSC. En canvi, ERC i el PP han intentat jugar al contraatac i ICV s’ha passat el partit pujant i baixant per la banda. La banda esquerra, per suposat. Aquest és el meu personal 1 x 1 de la campanya lleidatana:

Albert Batalla (CiU)

Conservador. En el seu debut com a cap de llista de CiU ha jugat a no perdre. Ha intentat mantenir el control de la pilota amb un joc previsible però efectiu, deixant passar els minuts tot esperant el xiulet final. Cap improvisació, cap proposta espectacular, cap promesa fora de mida. Se n’ha ensortit adormint el joc, tot i que en algun moment de l’últim debat de campanya el seu marcador, Joaquim Llena, gairebé l’ha aconseguit treure de polleguera. És un jugador jove del planter convergent, si Artur Mas el sap administrar pot donar bons resultats en el futur.

Continua llegint «L’1×1 de la campanya lleidatana»

Ciutadà marquès

Baltasar Carlos de Casanova Habsburg-Lorena viu en un castell i vol ser diputat. És descendent de Rafael Casanova i es presenta com a número 2 de Ciutadans a la demarcació de Lleida. Què hi fa el descendent d’un dels símbols del catalanisme en un partit com Ciutadans? “S’ha tergiversat la figura de Rafael Casanova i el que defensava”, justifica el candidat. El conseller en cap que va dirigir la defensa de Barcelona el 1714 va ser, diu, un bon polític i diplomàtic, racional i gens romàntic, però no el “mite nacionalista” que segons el seu partit el catalanisme ha construït sense base real. En tot cas, el descendent de Rafael Casanova evita aprofundir en la qüestió: “La meva decisió d’entrar en política no té res a veure amb això”. I què l’hi ha fet entrar? “Em sento europeu, crec s’ha posat massa l’accent en els aspectes identitaris i això no m’agrada. M’agrada la meva llengua, el català, però sense imposicions”. Continua llegint «Ciutadà marquès»

Mollerussa s’ha quedat sense saldo

Pensàvem que vivíem en un país de riquesa garantida per contracte i resulta que no, que tot això anava amb targeta de pre-pagament i ja ens comencem a quedar sense saldo. Ahir a la nit el ple de Mollerussa va rebutjar amb els vots de l’oposició (CiU i ERC) la petició d’un crèdit de 4,2 milions d’euros per poder fer front a les factures (hi ha rebuts de la llum sense pagar de fa un any) i tirar endavant un nou Pla de Sanejament econòmic i financer, el quart en set anys. Continua llegint «Mollerussa s’ha quedat sense saldo»

L’aeroport a la picota, el Segarra-Garrigues intocable

Les crítiques de Felip Puig a la inversió feta a l’aeroport d’Alguaire m’han creat un gran interrogant: com és que ningú no s’atreveix amb la faraònica inversió del canal Segarra-Garrigues? Amb els diners del Segarra-Garrigues es podrien construir 15 aeroports com el d’Alguaire. En aquest any de sequera pressupostària, resulta que el Segarra-Garrigues s’endú el 40% de la inversió de l’Estat a les terres de Lleida, i també s’endú bona part del que la Generalitat destina a Ponent. El Segarra-Garrigues és la inversió més gran que ha fet la Generalitat els últims quatre anys, només per darrere de la línia 9 del metro. Continua llegint «L’aeroport a la picota, el Segarra-Garrigues intocable»

Muntar un partit a l’agost

Ahir a la nit es va celebrar al Consell Comarcal de la Noguera  una reunió organitzada per Solidaritat Catalana per la Independència (SCI) per explicar el seu projecte i captar voluntaris per muntar una secció local a Balaguer. Hi havia quinze persones, algunes de les quals no es van quedar fins al final, una altra es va mostrar directament  partidària de continuar a Esquerra si les coses no canvien d’aquí a la tardor i només una va respondre amb claredat a la crida, un jove activista que ja ha passat per Esquerra, després per Reagrupament i que ara ha trobat en la Solidaritat de Laporta, López Tena i Bertran la millor opció i la que més pot unir l’independentisme. Continua llegint «Muntar un partit a l’agost»

Carbasses per a Montilla

Doncs ha resultat que allò que s’estava coent al PSC de Lleida era una gran carbassa per a Montilla. Àngel Ros ha dit que no. Ell no serà el cap de llista per Lleida a les eleccions al Parlament. El plat ja està cuinat, condimentat de bones paraules i presumpte bon rotllo mutu i servit a la taula dels mitjans de comunicació. Segurament no serà del gust del carrer Nicaragua, que apostava per Ros com a cap de llista. Les pressions del partit, deia jo a l’entrada anterior del blog, s’havien fet tan intenses i tan públiques i anaven tant del bracet de determinada guàrdia mediàtico-empresarial lleidatana, que a l’alcalde li seria molt difícil dir que no. Però ho ha fet. Ha dit que no. Carbasses per a Montilla i per als altres. Àngel Ros vol fer d’alcalde i prou. Continua llegint «Carbasses per a Montilla»

Allò que es cou al PSC de Lleida

Fa temps que hi ha unes pressions molt intenses perquè Àngel Ros sigui el cap de llista del PSC a Lleida en les eleccions al Parlament d’aquesta tardor. Al carrer Nicaragua veuen amb esperança el seu full de serveis, consistent bàsicament en una majoria absoluta guanyada contra pronòstic el 2007 i en una gestió de Lleida tranquil·la i de moment sense ensurts coneguts, que no és poca cosa en el temps pretorians i orfeístics que corren. I vistes les perspectives electorals, a can Montilla no estan per fer invents sinó per arreplegar valors segurs. Continua llegint «Allò que es cou al PSC de Lleida»

Pujol independentista?

No hi ha dia que passi sense que un nou independentista surti de l’armari i proclami en públic la seva inclinació: antics federalistes farts que els donin carbasses a l’altre costat del Cinca, autonomistes de tota la vida cansats d’arrossegar el cove buit amunt i avall mentre els veïns del costat tenen el marisc regalat, escriptors, empresaris, gent de cultura que abans deixava aquestes coses per als de casa. En aquesta processó cada nova incorporació és celebrada amb alegria, però n’hi ha una que molts esperen amb un delit especial i és la proclamació de Jordi Pujol, el pare de la Catalunya autònoma i de la reconstrucció nacional dels darrers trenta anys, com a independentista. Continua llegint «Pujol independentista?»