El patriciat socialista català va obrir ahir a Àngel Ros les portes del seu reialme (un reialme una mica atrotinat després de les darreres eleccions, però reialme al cap i a la fi) i el lleidatà va ser presentat ahir a Barcelona de forma oficiosa però no gaire subtil com a futur actor de la política nacional. Com els toreros debutants, Ros va ser presentat en plaça amb dos veterans de la lídia, José Montilla i Pasqual Maragall, representants carnals de les dues ànimes del PSC, al Fòrum Europa de Barcelona. Continua llegint «Ros»
Etiqueta: Lleida
A la carretera, la Generació Beat i Lleida
Enllestida una lectura nadalenca: A la carretera, de Jack Kerouac, un dels fundadors de la generació Beat. L’he llegit en la seva versió inicial, la que Kerouac va mecanografiar sense punts i aparts en una llarg rotlle de paper que, segons diu la contracoberta del llibre editat pel Grup 62, quan s’estirava a terra sembava una carretera. El llibre sembla que no parli de Lleida però en realitat no parla d’una altra cosa. A la carretera arrenca amb un jove novaiorquès, el mateix Kerrouac, a qui se li acaba de morir el pare i marxa fent auto-stop cap a l’Oest buscant alguna cosa tot i que encara no sap ben bé quina. Fent camí pels Estats Units de punta a punta, retroba un vell amic, en Neal Cassady, un jove marginal dels barris baixos de Denver, lladre de cotxes amb aspiracions de poeta, amic de Kerouac en la vida real i que la generació d’escriptors i poetes de Keoruac, Allen Ginsberg i companyia van convertir en icona de la rebel·lia, l’esperit lliure i la vida esbojarrada de la Generació Beat. Mentre als anys cinquanta la política ianqui vivia una de les etapes més repressives i ultradretanes de la seva història, tota una generació de joves sense rumb feien auto-stop cap un Oest mitificat i es veien representats en una novel·la plena de paios que ballen jazz amb el cervell ple de bencedrina, putes, lladres de cotxes, ionquis que es punxen morfina i un anti-heroi canalla i promiscu que tot ho admirava i al mateix temps tot tant se li enfotia. Continua llegint «A la carretera, la Generació Beat i Lleida»
Amb la cara tapada
Em crida l’atenció la fotografia que ha publicat avui el diari Segre en la notícia sobre el burca. És una bona fotografia, excel·lent, que ja han publicat en altres ocasions, amb tres dones passejant un cotxet per la ciutat i una d’elles porta la cara tapada amb el seu nicab.
El que sorprèn és que, a les dues dones que no porten la cara tapada, el diari les hi ha tapat. Han pixelat la imatge perquè no es vegi el rostre de les dues dones que no tenen cap problema a ensenyar-la pel carrer. Tapar la cara digitalment a aquestes altres dones no és donar la raó a la que ja la porta tapada de casa?
Àngel Ros, catalanista
M’ha sorprès que Antoni Castells citi a Àngel Ros entre el grup de dirigients del PSC aliniats en la seva causa (també va citar a Ernest Maragall i Montse Tura), la causa dita catalanista: la de plantar cara a l’actual direcció del partit i reclamar un major accent de la personalitat pròpia del PSC davant del PSOE, amb grup propi al Congrés si és necessari. L’ànima catalanista del PSC: els que volen ocupar la centralitat de la societat catalana i disputar-li a CiU la seva posició hegemònica en aquest espai.
Post 28-N: CiU assetja la Paeria
Les eleccions al Parlament han deixat el territori de Lleida amb unes interessants incògnites polítiques que s’hauran de resoldre els propers mesos.
Setge a la Paeria socialista
La primera de totes és a la ciutat de Lleida. El PSC ha registrat el resultat més baix de la seva història. Mai no s’havia situat per sota dels 10.000 vots a la ciutat. Ni en unes europees. I ahir només va aconseguir mobilitzar 8.915 votants. 500 menys i el PP el passaria pel damunt i es convertiria en la segona força a la ciutat. En canvi, CiU ha assolit un gran resultat a la ciutat amb el 41,08% de vots, 21.670 en xifres absolutes.
Microprostíbuls
Macroprostíbuls com el que acaben d’estrenar a la Jonquera aixequen un gran rebuig veïnal i institucional. Però serien tot un avenç a Lleida, vist el que passa al centre històric de la ciutat, on un nombre indeterminat de pisos privats de poc més de 50 metres quadrats es fan servir com a insalubres cases de barrets i on les dones sense papers exerceixen sense més garanties sanitàries i de seguretat que les que els “proporciona” el proxeneta de torn que vigila al portal i les explota econòmicament. Continua llegint «Microprostíbuls»
Un ciri al sant adequat
Quan aquests dies es parla, una altra vegada, del trasllat o no de la principal mesquita de Lleida a un polígon industrial de la ciutat, caldria que els periodistes féssim un parèntesi, convoquéssim als lectors interessats a una trobada en dia i hora determinada, i els féssim una ruta guiada per aital polígon. Hi ha coses que no es poden explicar ni amb tots els adjectius del diccionari. Continua llegint «Un ciri al sant adequat»
Carbasses per a Montilla
Doncs ha resultat que allò que s’estava coent al PSC de Lleida era una gran carbassa per a Montilla. Àngel Ros ha dit que no. Ell no serà el cap de llista per Lleida a les eleccions al Parlament. El plat ja està cuinat, condimentat de bones paraules i presumpte bon rotllo mutu i servit a la taula dels mitjans de comunicació. Segurament no serà del gust del carrer Nicaragua, que apostava per Ros com a cap de llista. Les pressions del partit, deia jo a l’entrada anterior del blog, s’havien fet tan intenses i tan públiques i anaven tant del bracet de determinada guàrdia mediàtico-empresarial lleidatana, que a l’alcalde li seria molt difícil dir que no. Però ho ha fet. Ha dit que no. Carbasses per a Montilla i per als altres. Àngel Ros vol fer d’alcalde i prou. Continua llegint «Carbasses per a Montilla»
Allò que es cou al PSC de Lleida
Fa temps que hi ha unes pressions molt intenses perquè Àngel Ros sigui el cap de llista del PSC a Lleida en les eleccions al Parlament d’aquesta tardor. Al carrer Nicaragua veuen amb esperança el seu full de serveis, consistent bàsicament en una majoria absoluta guanyada contra pronòstic el 2007 i en una gestió de Lleida tranquil·la i de moment sense ensurts coneguts, que no és poca cosa en el temps pretorians i orfeístics que corren. I vistes les perspectives electorals, a can Montilla no estan per fer invents sinó per arreplegar valors segurs. Continua llegint «Allò que es cou al PSC de Lleida»
Un balcó de saviesa
Abans, la importància d’una ciutat es mesurava per la grandària de la seva catedral. Avui, no hi ha capital digna d’aquest nom sense un bar de disseny on enviar els clients japonesos a fer una copa. I Lleida el té. L’obertura d’una terrassa nocturna dalt de l’edifici de la Llotja és una gran notícia per a l’alt directiu que ja no sap on portar la secretària a fer un daiquiri a la llum d’un espelma, per a les killers dels negocis que es rifen algun iogurín de casa bona, i en general per a una ciutat inquieta, que s’agrada, una ciutat que necessita de tant en tant mirar-se a sí mateixa des d’un terrassa sobre el riu Segre. Continua llegint «Un balcó de saviesa»