L’estratègia d’Àngel Ros de reformar les enyorades Basses d’Alpicat gràcies a la inversió privada d’un centre comercial de 12.000 metres quadrats està topant amb una normativa que, interpretada per la Generalitat passada, per l’actual, i qui sap si per la futura, no permet que tan lluny de la trama urbana es faci tal centre comercial.
Ara el recurs presentat per la Paeria davant dels tribunals de justícia fa suposar que durant almenys dos anys l’assumpte continuarà pendent i sense fer-s’hi absolutament res, en un projecte que ja era promesa electoral el 2007 i que ara al 2011 continua sense fer-se. Les antigues piscines d’estiu dels afores de Lleida són ara runa entre matolls. Continua llegint «Una promesa electoral als tribunals»
Etiqueta: Lleida
Per què guanya Ros?
Mentre l’aparell del PSC critica l’actuació de Felip Puig amb els acampats de la plaça Catalunya, a Lleida Àngel Ros mostra el seu suport total a l’acció a la plaça Ricard Viñes i diu que les places no són lloc per acampar ni per tenir-les ocupades indefinidament. Vet aquí un dels motius de per què guanya Ros amb majoria absoluta. Continua llegint «Per què guanya Ros?»
#acampadalleida
Qui ho havia de dir, que la sinuosa i minimalista plaça de disseny de Benedetta Tagliabue seria el focus de la revolta ciutadana a Ponent. La plaça Ricard Viñas, l’últim símbol del “desarrollismo” de disseny de la Lleida d’Àngel Ros, ha estat ocupada pels joves i no tan joves indignats amb polítics, banquers i “poderosos” en general. Ahir al vespre se’n van concentrar uns tres-cents, mig centenar es van quedar a la nit, una trentena han passat efectivament la nit al ras, i avui s’espera que a les 20h del vespre es torni a omplir la plaça amb noves remeses d’indignats lleidatans. Continua llegint «#acampadalleida»
La temptació de Pujol
Dimecres els autors de La temptació independentista (Pagès Editors, 2010, aquí la web oficial del llibre i aquí la resssenya que vam publicar El Punt i l’AVUI) van presentar a Lleida aquest interessant assaig, una reflexió a contracorrent des del nacionalisme (un dels autors milita a Convergència) on es critica amb contundència l’efersvecent avanç de l’independentisme els darrers anys. Diuen Albert Manent i Àlvar Thomàs que la pujada d’adrenalina que ha viscut el nacionalisme des de l’any 2000 no ha anat acompanyada d’un moviment paral·lel a la resta de la societat i que això pot apartar el catalanisme de la centralitat política i fer-li perdre l’hegemonia del país. Continua llegint «La temptació de Pujol»
Les basses d’Alpicat
Fa uns anys escassejaven els xalets amb piscina a l’horta de Lleida, era ciència ficció imaginar que cada poble del pla de Lleida tingués la seva pròpia piscina municipal, i l’única i veritable platja de Ponent eren un conjunt de piscines situades als afores de la ciutat, les Basses d’Alpicat. Diversió popular de xiringuito i migdiada per als que no es podien pagar l’apartament a Salou. Jo les vaig conèixer poc abans que tanquessin, en la segona meitat dels anys noranta, quan aquell model d’oci ja havia entrat en decadència i tots plegats estàvem a punt de convertir-nos en uns nous rics insportables, aficionats a comprar bitllets d’avió per internet i a demanar cava rosat per acompanyar les pizzes en restaurants de plats quadrats i espelmetes a les taules, cretins que elogien la cuina de Ferran Adrià sense haver posat mai els peus a cala Montjoi. Què els d’expilcar. Continua llegint «Les basses d’Alpicat»
Piqué abandona Alguaire
El primer vol a Alguaire va ser un avió de Vueling que va sortir d’El Prat el 17 de gener del 2010. Abans d’enlairar-se i amb els motors de l’avió ja en marxa, el president de la companyia, Josep Pîqué, va agafar el micròfon dels assistents de vol i va desitjar a un passatge format per polítics, periodistes i endollats de tota mena un feliç Vueling i una llarga i fructífera cooperació entre la companyia i el nou aerport. La cooperació va acabar dimarts, quan el delegat del govern a Lleida va anunciar que Vueling deixarà de fer a finals de mes el vol de Palma, l’únic que mantenia després de la retirada del vol a París i de l’extravagància del pont aeri amb Barcelona. El govern no vol subvencionar avions mig buits, i la companyia no hi vol perdre diners. Punt i final. Continua llegint «Piqué abandona Alguaire»
Gavín
Isidre Gavín ha deixat la presidència del grup de CiU a l’Ajuntament de Lleida i ha marxat a l’empresa pública Cimalsa, organisme que gestiona els grans centres logístics i de tranport de mercaderies de la Generalitat. Una nova etapa per un polític que va començar molt jove (va entrar al Parlament el 1984 amb només 21 anys) i que sembla que a Lleida ja ha cremat tots els cartutxos, arribant a ser president de la Diputació entre el 2003 i 2007 i cap de llista de CiU a la Paeria en l’etapa final del siuranisme i l’inici del regnat de Ros. La retirada de Gavín és una marxa anunciada. Fa dos anys que ell mateix va fer pública la decisió de no presentar-se més. Però el partit ha trigat tot aquest temps per trobar-li un substitut: Joan Ramon Zaballos, director de l’Escola Oficial d’Idiomes de Lleida, proclamat cap de llista ara fa un mes i mig. Sorprèn que CiU hagi deixat passar tant de temps, i que l’hagi deixat passar precisament a la Paeria, on els convergents no estan precisament com per regalar cap avantatge al socialista Àngel Ros, que camina decidit cap a la seva segona majoria absoluta. Continua llegint «Gavín»
Els dinars perillosos
Em sembla que molta il·lusió no li deuen fer a Antoni Siurana els aniversaris del 23-F. Sempre acaba tard o d’hora citat en algun article periodístic pel dinar muntat a casa seva amb Joan Raventós, Enrique Mújica i Alfonso Armada l’octubre de 1980, mesos abans del colp. Siurana ha explicat sempre que ell es va limitar a fer d’amfitrió davant la petició de Mújica de conèixer al llavors governador militar de Lleida i general a tenir en compte per la seva influència a la Casa Reial espanyola. El cas és que Siurana va acollir a casa un futur colpista que somiava convertir-se en el De Gaulle espanyol i a uns dirigents del PSOE que volien tenir les antenes posades en tot allò que s’anava coent i especialment en allò que permetés superar l’etapa Suárez. Continua llegint «Els dinars perillosos»
Pyrenair abandona Alguaire
No ha passat ni un mes de la roda de premsa a la termina de l’aerport d’Alguaire on el president de Pyrenair, Hugo Puigdefàbregas, anunciava l’inici de les rutes entre Lleida i les ciutats deVigo i Madrid, a la qual s’havia d’unir més tard Lisboa. Era el 23 de gener i tot eren felicitacions per les noves rutes que havien d’omplir de milers d’esquiadors el Pirineu català i andorrà a través d’Alguaire. Continua llegint «Pyrenair abandona Alguaire»
Allò que tenim
El mapa del costat l’ha fet un jove internauta de Juneda, Joan Teixidó, amb el millor que tenim a Catalunya segons l’anunci d’Estrella Damm. En el seu blog, Teixidó es fa creus de l’oblit que han tingut els creadors de l’anunci amb les terres de Lleida, cosa que salta a la vista. La seva denúncia, llançada via twitter dijous, va córrer com la pòlvora, l’han ampliat reputats opinadors lleidatans i ha obligat als responsables de comunicació d’Estrella Damm a disculpar-se en la premsa lleidatana. Continua llegint «Allò que tenim»