A l’espera que s’aprovi el tan esperat finançament per a Catalunya, que serà premonitori per veure si s’avancen les eleccions catalanes, hi ha massa gestos que demostren que Madrid, amb tota la seva dimensió, encara no ha paït l’històric triplet del Barça. És l’evidència de què Madrid no està preparada per patir humiliacions i menys de Catalunya, en el terreny que sigui, com l’esportiu. Especialment, és clar, el 2-6 del Bernabeu. Aquesta acció ha comportat reaccions en el temps com les d’ahir amb la presentació de Cristiano Ronaldo. I és que la capital de la villa y corte necesita sempre gesticular que encarna el poder i el domini sobre la resta. Ho vol fer en tots els àmbits i s’activen tots els mecanismes quan Catalunya més pot contrarestar-ho o, fins i tot, exercir un lideratge que pugui denotar que la capital pot arribar a ser Barcelona. Els Jocs Olímpics del 1992 ja en van ser un clar exemple. Però ara tornem-hi. I això que Madrid vol els jocs de 2016, amb tot el que això ens costa, però mala peça al tel·ler només de comprovar que Londres ja organitzarà els del 2012 i Chicago, la ciutat d’Obama, vol aquesta edició.

I mentre tot això està passant, a Catalunya hem de “tragar” amb l’espectacle taurí de José Tomás a la Monumental, que per molt aficionat català que hi hagi a les corridas, és com posar dalt de l’escenari la festa estiuenca de la FAES a casa nostra. I si ens queixem, quedem com a persones primitives amb mentalitat retrògada, mentre la premsa espanyola compleix com a altaveu del diestro. Just, precisament, el que no vol fer quan és a la inversa.

Música / Killing Me Softly # Fugges

En pocs dies ens han deixat dues personalitats catalanes de rellevància internacional com són Vicenç Ferrer i Baltasar Porcel. El primer en l’àmbit de la cooperació i el segon en la literatura, en ser el relleu de Josep Pla. Dos referents que Catalunya trobarà a faltar en el temps pel llegat que ens han deixat. Ferrer, a l’Índia, amb el tot el simbolisme d’ajuda que pot representar el seu afany de superació personal. Porcel ha deixat escrita tota la seva obra, que és molta i serà un dels referents de finals del segle XX i just a l’inici del XXI. Són dues grans pèrdues que el nostre país petit potser no estava ni preparat per tenir informativament parlant. Tot dos, òbviament, són més notícies locals que globals al costat de la magnitud que suposa els escàndols sexuals de Berlusconi, el trist adéu de Michael Jackson i l’estrena de la nova gira d’U2 a Barcelona (amb el ridícul com a ciutat per la polèmica del soroll).

És la demostració d’aquesta informació global que funciona en els temps de la nova era d’internet: gairebé a la majoria de joves (i no tan joves) els ha interessat més la mort polèmica de Jackson (els Estats Units se saben vendre molt bé) que no tot el que poden significar les absències de Ferrer i Porcel. I, mentrestant, el nostre país petit intentarà continuar avançant sense alguns referents i amb alguns de nous mentre el món global ens continuarà impactant perquè a Catalunya som 7 milions i no passen gaire coses informatives més enllà de la rivalitat política amb l’Estat espanyol, mentre el món es mou a l’instant si és seguit per internet, on pot informar sobre icones globals i més de sis mil milions de persones.

Música / Cry Me a River # Diana Krall