Mas va jugar ahir amb blanques i va guanyar la partida d’escacs a TV3. Era el més previsible i, per tant, es van confirmar els pronòstics; tot i que recentment Rubalcaba va vèncer De la Vega jugant amb negres en l’ultima remodelació del govern espanyol. Però tornant a casa nostra, anit també va néixer un cara a cara entre Mas i Montilla que, de manera tan improvisada, posa en evidència la manca de qualitat del nostre sistema polític. Amb tant temps per planificar-ho que, al final, va haver de ser l’atreviment del líder de CiU que forcés la situació a contrarellotge. I aquest matí s’ha tornat a polemitzar sobre el format del debat a 2. Montilla, vist el desencís del primer debat, ja poc més té a perdre. Arrisca més Mas i Montilla “només” té l’oportunitat de reaccionar.

Quan en la cultura nord-americana els cara a cara televisius en horari de màxima audiència formen part ja de l’essència de les campanyes electorals, aquí tot just ens estrenem per primera vegada en 30 anys de democràcia (aquest 23 de novembre de 2010 passarà a la història). Massa por al fracàs, a la derrota, quan hauria de ser una posada en escena més de les campanyes, sobretot, en una televisió pública. Debats a 6 a 9 o a 3, tot i la lògica reacció adversa de les formacions que en queden excloses. L’audiència està gairebé assegurada i, en el fons, és el moment de més valentia dels aspirants a la presidència. No hi ha xarxa quan s’està en directe i per molts que els assessors i els spin doctor vulguin influir en el missatge del seu líder, és el candidat qui està sol davant les càmeres. Demà es juga una nova partida. Mas torna a jugar amb blanques: ho té tot a favor, però tot i la seva progressió política, dos pactes de les esquerres li han impedit governar tot i ser el més votat. Per fi -cal celebrar-ho!- un primer cara a cara televisat en la història de la política catalana, malgrat encara no s’aprofiti l’esperit 2.0 dels nous temps.

Dia 11 de campanya: “Quan es perd la popularitat, un es converteix en un autèntic líder” (Konrad Adenauer)