Arxiu de la categoria: Internet

BlackBerry i la fragilitat de la hiperconnexió

La broma és fàcil, però divertida. L’acabo de llegir al perfil a Twitter de Jordi Camós: “Quin cabró el Jobs. Se’n va al cel i el primer que fa és demanar-li a Déu que es carregui les BlackBerry.” Les BlackBerry, telèfons sempre fiables, tenen problemes tècnics des de fa 24 hores que perjudiquen als usuaris europeus, de l’Orient Mitjà i l’Àfrica. Són desenes de milions de persones que tenen interferències als seus aparells, que cada vegada més són utilitzats com a eina professional. Producte d’aquesta nova transformació laboral en temps líquids-digitals i que fa que els usuaris se sentin més actius, més segurs, més informats, però al mateix temps pagant el preu de l’hiperconnexió amb la dependència.

Quan podria semblar que en la nova era tecnològica res pot fallar, BlackBerry ha demostrat durant 24 hores la fragilitat que pot tenir aquest sistema tan instantani: veu, dades, imatges, vídeos… Si realment l’error prové d’un del centre de dades de Slough, ciutat a l’oest de Londres, aquesta urb pot passar ara a la història de la telefonia mòbil. I al mateix, l’empresa propietària d’aquests terminals, Research In Motion (RIM), ens pot evidenciar que la seva pitjor publicitat pot ser la millor per a l’adversari: Apple perd el seu visionari, però l’iPhone 4S ja té el millor target de venda. I mentre això passa, observem a consumidors emprenyats -amb material irrecuperable- i poc valorats, ja que la compensació pot arribar ni a mig euro. Tanta hiperconnexió i alhora indefensió ens fa clients vulnerables a mans de poderoses multinacionals.

Sam Walton: “Existeix només un cap: el client. I pot acomiadar a qualsevol de l’empresa, des del director fins a un empleat comú, simplement gastant els seus diners en un altre lloc.”

I ara la iBookstore

 

No som un país diguem-ne lector però cada vegada ens ho posen més còmode en el sector digital. Fa quinze dies va ser Amazon amb l’estrena del nou web a l’Estat espanyol, i des d’avui és Apple amb iBookstore, una botiga en línia per vendre llibres per a iPad, iPhone i iPod Touch. Són els dos pesos pesants de la lectura digital a escala global i a partir d’ara els dos referents a casa nostra. Amazon s’enfoca més a públic específic, més lector, disposat a comprar la seva tablet que afavoreix més la lectura dels ebooks. Als Estats Units, el Kindle Fire ja està a la venda (199$). La tinta no cansa i permet enfocar més el producte a un tipus de públic més novelesc. Apple, per la seva part, surt ja mb la inèrcia de tenir un públic molt fidel, consumidor de la seva marca i al qual potencia un servei més per retenir-lo. I d’entrada, amb força: un catàleg de més de 400.000 títol a tot el món i amb editorials com les del Grupo Planeta, del Grupo Random House Mondadori i les editorials distribuïdes por Libranda.

S’obre una nova partida comercial al nostre mercat, molt competida, i veure’m quina resultarà la companyia líder. Són encara percentatges molt baixos, però comença el posicionament en un mercat que només pot créixer en el temps.

Giovanni Boccaccio: “Quan era jove llegia gairebé sempre per aprendre; avui, de vegades, llegeixo per oblidar.”

Els tretze anys de Google

Google compleix avui 13 anys, que poden semblar molt pocs per la seva gran rellevància mundial. I al mateix temps, el seu domini a internet evidencien que en la nova Revolució Digital tot s’està transformant molt ràpid. Els tretze anys de Google són gairebé el resum de cap on ha evolucionat la xarxa electrònica en aquesta última dècada. Del seu posicionament com a buscador a una multiplataforma que aspira a ser el primer clic de l’usari per allò que necessita: correus, cerques, posicionaments, interaccions, traduccions, blogs, imatges, documents… El seu lideratge és imponent. A més, la companyia fundada per Larry Page i Sergey Brin és un referent en el camí de l’excel·lència i en els processos de reinvenció constant. Han executat grans avenços per als usuaris a escala global, però també han presentat productes que no han tingut l’èxit desitjat o han patit la censura de països com la Xina. Però sempre han evolucionat i progressat dins un sector on hi ha grans companyies de referència dins aquest desig de marca: Microsoft, Apple, Facebook… (rànquing mundial)

Si a tot això, se li suma el seu èxit amb adquisicions com la del portal de vídeos YouTube, la seva pròxima incursió al negoci d’agent de viatges, Google Earth, Google Street View, i uns guanys que creixen cada any, l’empresa de Mountain View té molt motius per celebrar amb satisfacció aquest aniversari. A més, entre els seus últimes grans adquisicions es troba la de Motorola Mobility (dirigida al mercat de mòbils), i la prestigiosa crítica de restaurants Zagat.

Aspectes que són rellevants de Google:

  • El navegador aglutina el més del 60% del tràfic de recerques en Estats Units.
  • Té el 75% dels ingressos per publicitat a la xarxa (la seva major font d’ingressos).
  • El seu sistema operatiu per a telèfons mòbils, Android, es troba en gairebé el 50% dels smartphones.
  • La seva nova xarxa social Google+ ja té més de 43 milions d’usuaris registrats.
  • El navegador Chrome cada vegada està més a prop d’Internet Explorer y Firefox.

Eric Schmidt: “Hi ha moltes, moltes coses que Google podria fer, però tria no fer-les.”

Una setmana d’Amazon

Una setmana de l’arribada d’Amazon a casa nostra. S’esperava de feia temps però al final, ja és aquí. Un dels primers grans projectes comercials globals d’internet ha segmentat el seu target a escala espanyola, a l’espera encara de la venda dels ebooks, que està prevista abans de final  d’any. Ha preparat la logística, amb terminis de 3 a 5 dies a tot l’Estat, i uns preus ajustats, que són el seu gran atractiu.  És la referència de quines han de ser les pautes del comerç electrònic, malgrat algunes crítiques interessades per la mala classificació d’alguns productes (es poden entendre quan són en les estrenes), Amazon arriba per quedar-se, tenir una quota de mercat perquè és un referent en la venda electrònica i veure’m quin és el gran competidor en la pugna amb la Casa del Libro i El Corte Inglés.

Té el target dels nous temps (agressivitat comercial, venda directa i a escala global) i cal desmitificar la idea de què és una llibreria. És més que això! És un buscador associat a un sistema de pagament, amb un mètode de classificació i recomanació. Amb la rellevància de l’opinió dels usuaris, acceptant les crítiques. Esperit 2.0. I un target que el fa únic: actualitza les vendes cada hora i proporciona dades en temps real. A l’estil de selecció i posicionament de Google però enfocat a la venda.

Jeff Bezos: “La nostra disposició a ser incompresos, la nostra orientació a llarg termini i la nostra tolerància a fallar de manera reiterada són les tres parts de la nostra cultura que fan possible que fem les coses que fem.”

#Twitterencatala

La reacció d’ahir a Twitter va ser espectacular amb la reivindicació de l’etiqueta o hashtag #twitterencatalà. Els catalans ja hi estem acostumats a aquesta mena de proclames, per tant, no ens ve de nou. Ho hem fet sempre real i degut als nous temps, ara també de manera digital com a ciutadans líquids. I també estem habituats a esperar i esperar; en aquest cas, des del Mobile World Congress que desitgem veure Twitter en català. I és que Dick Costolo, conseller delegat de la companyia, si va comprometre a primers d’any. No defallirem. Continuarem amb el #twitterencatala (per cert, s’haurien d’acceptar els accents), ja que malgrat l’allau de tweets “només” va ser trending topic del dia durant 30 minuts. Satisfacció amarga. Però no perdrem l’esperança: Twitter va anunciar dijous la traducció a cinc noves llengües (el xinès tradicional i simplificat, l’hindi, el tagal i el malal) i incorporarà el suec, el noruec, el danès, el finès, el polonès i l’hongarès -en total, seran 23-, algunes llengües amb menys parlants que el català.

Malgrat veure la botella mig plena al final de la jornada, una lamentació: no m’agrada l’extrapolació política que se’n vol derivar d’aquests moviments i que sempre hi hagi el tarannà d’acabar allà mateix. Divisions en la línia dels partits. Diria que és un error i no és un tipus de pugna que cal magnificar perquè no cal estancar tant un món tan universal com internet. Primsa massa antiquat. I en el fons, tampoc ens enganyem, Twitter acabarà sent un canal de comunicació (no m’agrada la definició de xarxa social) cada vegada més comercial, com passa amb Facebook, i que poden ser unes bones eines publicitàries. Això sí, si se saben utilitzar pels emissors.

Si voleu adherir-vos a la iniciativa, que a hores d’ara ja s’acosta a les 5.000 adhesions, seguiu aquest enllaç: http://act.ly/ns.

Alex Tew: “Ets el que publiques a Twitter.”

L’efecte Twitter en l’huracà Irene

L’efecte de l’huracà Irene a la costa est dels Estats Units ha provocat un altre fenomen a internet a través de l’allau d’informació que els usuaris generaven en xarxes socials com Facebook i Twitter. Amb l’etiqueta o hashtag #irene #hurricaneirene s’ha pogut informar i al mateix temps intercanviar informació entre els governs, les organitzacions humanitàries i els ciutadans. Com va passar amb les revoltes socials al nord de l’Àfrica o amb el terratrèmol del Japó, a gran escala com són els Estats Units, la nova societat “connectada” està oferint uns canvis comunicatius i unes transformacions fins fa poc impensables. A tots nivells (amb enllaç). Amb mitjans de comunicació i portals que s’obrien al nou periodisme social per anar seguint la trajectòria de l’huracà de sud a nord del país. I als Estats Units, la dimensió dels anomenats social media encara és més espectacular: per quantitat de persones i extensió del territori. Per això, Twitter es va convertir en una font d’informació, auxili i agraïments durant la tempesta, i al mateix temps un canal per compartir experiències.

Una vegada més, és l’era de la revolució digital i la demostració de com es propaga la informació a l’instant a escala global per ser compartida. I aquesta transformació tan ràpida està provocant nous canvis empresarials (periodisme, música…), comercials (compres) i noves fórmules educatives. Amb milers d’exemples que ho confirmen. Facebook, mateix, ja és el mitjà més potent de captació de la història. És la suma de  canvis imparables perquè els nadius digitals són cada vegada més internautes, consumidors i dependents del mòbil.

Chris Brogan: “Hi ha un ésser humà darrere cada tweet, blog i correu electrònic. Recorda-ho.”

Una estrella i vacances a casa nostra

[Youtube]Je2GLJ6ogmU[/Youtube]

Estrella Damm acaba de presentar el tercer anunci de la sèrie Mediterràniament. Diríem que és el que obre la temporada d’estiu de les campanyes publicitàries (creat per l’agència Villarrosàs) i aquest matí les xarxes socials ja n’anaven plenes. Opinions de tot tipus, encara que l’objectiu de l’empresa cervesera és el mateix: identificar la marca amb la Mediterrània com a essència dels nostres valors; una història en la qual tots ens hi podem identificar; un rodatge poc convencional i el descobriment d’una cançó-grup.

Aquesta vegada la filosofia és demostrar que es poden passar les vacances d’estiu a casa nostra, a la Costa Brava, en temps de crisi. D’acord que hi surt elBulli, però el missatge és el de treballar i no presentar un establiment on cal fer una gran inversió per gaudir-ne. A més, el mini relat és també en forma d’homenatge ara que ja és a punt de tancar i també als aprenents de joves cuines que s’han volgut formar a elBulli. I són temps de crisi i és lògic que els creatius els vulguin tenir en compte. Aquesta vegada, però, la cançó no està al nivell de les dues anteriors edicions. Al “I wish that I could see you soon”, de Herman Düne, li falta enganxar. 

I dilluns que ve s’estrena a la televisió en horari de màxima audiència però, avui, ja els usuaris de les xarxes socials se l’han fet seu.

Philip Kotler: “La millor publicitat és la que fan els clients satisfets.”

El poder és de les societats líquides

Els efectes de les noves tecnologies en aquesta era digital són cada vegada més importants. I comencen a existir les primeres grans proves arreu del món i en funció de  causes diverses. Un dels primers grans exemples ja són, primer, l’acampada de Madrid i, després, la de Barcelona. És la demostració que la societat connectada i líquida que cataloga Bauman passa dels nexes de la virtualitat a la posada en escena real. Només és l’inici. I la mutació espontània s’ha produït per aquesta crisi econòmica cada vegada més contundent socialment. Per això, persones de totes les edats (estudiants, aturats, treballadors, jubilats) han volgut espressar el seu descontentament amb la classe política i el sistema financer. Una convocatòria cada vegada més fàcil de coordinar gràcies a les xarxes socials. Aquí neix l’èxit. I al mateix temps, el poder de la gent gràcies a la seva globalitat.

Les revoltes al Nord de l’Àfrica i l’Àsia ja van demostrar que s’està transformant la relació de la informació entre els mitjans tradicionals i les seves audiències. Però també en el propi sistema de comunicació, gràcies a eines globals, instantànies i fàcils d’utilitzar. Amb el nexe de les xarxes socials. Canvi de paradigma. Per això, milions i milions de persones tenen ara el poder de la informació i a base del pes de la quantitat poden exercir de periodistes ciutadans o cronistes digitals. La xarxa ha transformat l’individu i el periodisme es trobi en “deconstrucció” i impotent davant la immediatesa. Era de nou consum, audiències, diàlegs… I ara el poder també el volen tenir les persones, intentant ser el quart, cinquè i sisè poder.

Zygmunt Bauman: “La societat de consum es pot convertir en la insatisfacció permanent.”

Magnitud global = esclat digital global

La trascendència mundial de la mort de Bin Laden ha suposat un altre gran boom de l’escat de la informació a internet, amb xifres espectaculars i records. Webs, blocs i microblocs han generat una allau d’informació a l’instant per anunciar la mort del terrorista més buscat del món. Notícia tan esperada com inesperada en aquest 2 de maig. Aquesta allau d’informació digital confirma una vegada més que tota aquesta nova era informativa a través d’internet no és qüestió de ser una moda: avui ho és Bin Laden, divendres ho va ser el casament reial entre Guillem i Kate, i mesos enrere la tragèdia al Japó i les revoltes al nord de l’Àfrica. És l’efervescència dels ciutadans digitals en temps d’informació digital i instantània, tan global com incalculable.

Twitter, mateix, ha de servit de referent en les primeres hores per anar “digerint” una de les notícies que passarà a la història d’aquest segle XXI. Mitjans de comunicació, periodistes, corresponsals, governs, polítics, expolítics… han enviat tot tipus de missatges per anunciar la mort de Bin Laden i, posteriorment, les primeres valoracions personals. I el primer en informar de la mort de Bin Laden ha estat Keith Urbahn, excap de personal per al també exsecretari de Defensa Donald Rumsfeld, que ha publicat el primer tweet: “Una persona de renomb m’acaba de dir que han matat a Osama Bin Laden.”

Així és que les xarxes socials, amb les llums i ombres -de fet, com el propi periodisme-, ja són una nova manera de comunicar-se en aquest segle XXI i, sens dubte, una bona manera de fer-se escoltar i transmetre notícies que es poden promoure a l’instant, tot i el preu que suposa fer-ho sense filtres. Però també és l’essència de la llibertat en estat pur: un missatge, un canal i milions de receptors.

Gilbert Keith Chesterton: “El periodisme consisteix essencialment en dir ‘Lord Jones ha mort’ a gent que no sabia que Lord Jones estava viu.”