Arxiu de la categoria: TIC

BlackBerry i la fragilitat de la hiperconnexió

La broma és fàcil, però divertida. L’acabo de llegir al perfil a Twitter de Jordi Camós: “Quin cabró el Jobs. Se’n va al cel i el primer que fa és demanar-li a Déu que es carregui les BlackBerry.” Les BlackBerry, telèfons sempre fiables, tenen problemes tècnics des de fa 24 hores que perjudiquen als usuaris europeus, de l’Orient Mitjà i l’Àfrica. Són desenes de milions de persones que tenen interferències als seus aparells, que cada vegada més són utilitzats com a eina professional. Producte d’aquesta nova transformació laboral en temps líquids-digitals i que fa que els usuaris se sentin més actius, més segurs, més informats, però al mateix temps pagant el preu de l’hiperconnexió amb la dependència.

Quan podria semblar que en la nova era tecnològica res pot fallar, BlackBerry ha demostrat durant 24 hores la fragilitat que pot tenir aquest sistema tan instantani: veu, dades, imatges, vídeos… Si realment l’error prové d’un del centre de dades de Slough, ciutat a l’oest de Londres, aquesta urb pot passar ara a la història de la telefonia mòbil. I al mateix, l’empresa propietària d’aquests terminals, Research In Motion (RIM), ens pot evidenciar que la seva pitjor publicitat pot ser la millor per a l’adversari: Apple perd el seu visionari, però l’iPhone 4S ja té el millor target de venda. I mentre això passa, observem a consumidors emprenyats -amb material irrecuperable- i poc valorats, ja que la compensació pot arribar ni a mig euro. Tanta hiperconnexió i alhora indefensió ens fa clients vulnerables a mans de poderoses multinacionals.

Sam Walton: “Existeix només un cap: el client. I pot acomiadar a qualsevol de l’empresa, des del director fins a un empleat comú, simplement gastant els seus diners en un altre lloc.”

Amb l’iPhone 4S, però esperant el 5

És espectacular com Apple crea desig de marca a escala mundial. Sense invertir en publicitat i amb una estratègia comercial molt particular (pensada i hermètica), ahir tothom s’esperava l’iPhone 5, però va ser una nova versió de l’iPhone (4S). Però suposo que la crisi té massa pes i per això la companyia més desitjada del món va decidir esperar a què passi aquest mal cicle i presentar el nou aparell en temps millors, si és que vénen.

Vaig trobar a faltar el lideratge de Steve Jobs, l’ànima espiritual d’Apple i admirat pels seus fidels. Tim Cook es va estrenar sense premi, amb la dificultat de substituir Jobs, i a més sense mostrar una de les novetats més esperades d’aquest any 2011. I es va dedicar a presentar les millores a l’iPhone 4 que ja s’intuïen per al nou aparell.

Tot pensat perquè l’usuari sigui encara més fidel, estigui més connectat i sigui més líquid en temps de Revolució Digital i una crisi financera que es tradueix en social, de valors i econòmica. Contrastos propis del canvi de paradigma.

Tim Cook: “Estic orgullós de poder servir com a director executiu a l’empresa més innovadora en el món”.

Els tretze anys de Google

Google compleix avui 13 anys, que poden semblar molt pocs per la seva gran rellevància mundial. I al mateix temps, el seu domini a internet evidencien que en la nova Revolució Digital tot s’està transformant molt ràpid. Els tretze anys de Google són gairebé el resum de cap on ha evolucionat la xarxa electrònica en aquesta última dècada. Del seu posicionament com a buscador a una multiplataforma que aspira a ser el primer clic de l’usari per allò que necessita: correus, cerques, posicionaments, interaccions, traduccions, blogs, imatges, documents… El seu lideratge és imponent. A més, la companyia fundada per Larry Page i Sergey Brin és un referent en el camí de l’excel·lència i en els processos de reinvenció constant. Han executat grans avenços per als usuaris a escala global, però també han presentat productes que no han tingut l’èxit desitjat o han patit la censura de països com la Xina. Però sempre han evolucionat i progressat dins un sector on hi ha grans companyies de referència dins aquest desig de marca: Microsoft, Apple, Facebook… (rànquing mundial)

Si a tot això, se li suma el seu èxit amb adquisicions com la del portal de vídeos YouTube, la seva pròxima incursió al negoci d’agent de viatges, Google Earth, Google Street View, i uns guanys que creixen cada any, l’empresa de Mountain View té molt motius per celebrar amb satisfacció aquest aniversari. A més, entre els seus últimes grans adquisicions es troba la de Motorola Mobility (dirigida al mercat de mòbils), i la prestigiosa crítica de restaurants Zagat.

Aspectes que són rellevants de Google:

  • El navegador aglutina el més del 60% del tràfic de recerques en Estats Units.
  • Té el 75% dels ingressos per publicitat a la xarxa (la seva major font d’ingressos).
  • El seu sistema operatiu per a telèfons mòbils, Android, es troba en gairebé el 50% dels smartphones.
  • La seva nova xarxa social Google+ ja té més de 43 milions d’usuaris registrats.
  • El navegador Chrome cada vegada està més a prop d’Internet Explorer y Firefox.

Eric Schmidt: “Hi ha moltes, moltes coses que Google podria fer, però tria no fer-les.”

#Twitterencatala

La reacció d’ahir a Twitter va ser espectacular amb la reivindicació de l’etiqueta o hashtag #twitterencatalà. Els catalans ja hi estem acostumats a aquesta mena de proclames, per tant, no ens ve de nou. Ho hem fet sempre real i degut als nous temps, ara també de manera digital com a ciutadans líquids. I també estem habituats a esperar i esperar; en aquest cas, des del Mobile World Congress que desitgem veure Twitter en català. I és que Dick Costolo, conseller delegat de la companyia, si va comprometre a primers d’any. No defallirem. Continuarem amb el #twitterencatala (per cert, s’haurien d’acceptar els accents), ja que malgrat l’allau de tweets “només” va ser trending topic del dia durant 30 minuts. Satisfacció amarga. Però no perdrem l’esperança: Twitter va anunciar dijous la traducció a cinc noves llengües (el xinès tradicional i simplificat, l’hindi, el tagal i el malal) i incorporarà el suec, el noruec, el danès, el finès, el polonès i l’hongarès -en total, seran 23-, algunes llengües amb menys parlants que el català.

Malgrat veure la botella mig plena al final de la jornada, una lamentació: no m’agrada l’extrapolació política que se’n vol derivar d’aquests moviments i que sempre hi hagi el tarannà d’acabar allà mateix. Divisions en la línia dels partits. Diria que és un error i no és un tipus de pugna que cal magnificar perquè no cal estancar tant un món tan universal com internet. Primsa massa antiquat. I en el fons, tampoc ens enganyem, Twitter acabarà sent un canal de comunicació (no m’agrada la definició de xarxa social) cada vegada més comercial, com passa amb Facebook, i que poden ser unes bones eines publicitàries. Això sí, si se saben utilitzar pels emissors.

Si voleu adherir-vos a la iniciativa, que a hores d’ara ja s’acosta a les 5.000 adhesions, seguiu aquest enllaç: http://act.ly/ns.

Alex Tew: “Ets el que publiques a Twitter.”

La retirada forçada de Steve Jobs

[Youtube]6zlHAiddNUY[/Youtube]

Steve Jobs ha hagut d’anunciar una decisió forçada: deixar de ser el cap executiu d’Apple a causa del càncer que pateix. El gran visionari d’aquest canvi de segle deixa un llegat d’admiració mundial i una companyia que és un referent d’innovació, superant fins i tot Google, Facebook, General Electric, Nike, Nokia… Al mateix temps que s’aparta del dia a dia de la companyia, Jobs ha anunciat qui vol que sigui el seu substitut.: Acostumat a visionar l’ús de les noves tecnologies a escala global, d’ençà la seva malaltia que ja anava planificant les fases de la companyia amb la visió que ens té acostumats. En aquest conjunt de frases, ja deixava clar (la número 7) quin era el seu pensament: “El meu treball és fer a tot l’equip executiu el suficientment bo perquè siguin el meus successors.” I d’aquí surt el nom de Tim Cook.

Admiro Steve Jobs perquè ha sabut liderar les expectatives de canvi digital i tecnològic a la societat. Es podria dir que ha canviat les vides dels “religiosos” de la marca Apple. Té consumidors globals molt fidels perquè Apple és una de les companyies que més productes radicals ha llançat al mercat en les últimes dècades: iPod, iTunes, iPhone, iPad… L’iPod, per exemple, ha significat una manera totalment diferent d’entendre la música. I què dir de l’iPone! O l’iPad! I no ens podem deixar Pixar, que ha suposat un altre trencament en el cinema amb les pel·lícules d’animació. Sempre trenca les cadenes d’innovació de la competència i se salta una generació.

I l’admiro perquè ha trencat els conceptes clàssics empresarials de finals del segle XX per potenciar altres ordres professionals: la capacitat artística, el disseny, la passió, la creativitat, el talent… I els ha sabut hibridar: ordre i fantasia, control i passió, talent i innovació. Un nou “management” que aposta per la combinació de la creativitat en estat pur, les idees disruptives, vendes amb guanys a escala global i desig de marca.

Henry Ford: “Si li hagués preguntat a la gent què volien, m’haguessin dit que un cavall més ràpid.”

Voler el GSMA sense tenir un estat

Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat, ha admès avui, en una trobada 2.0 a la seu de la botiga d’Antonio Miró, que el Govern aspira a mantenir el congrés GSMA a Barcelona per convertir-se en el centre mundial de connexions mòbils entre el 2013 i el 2017. Però la competivitat amb Munic és també cada vegada més gran per la trascendència que genera la fira, amb un pes econòmic que arriba als 225 milions d’euros, segons les xifres del febrer. La previsió és que en les properes setmanes se sabrà la ciutat guanyadora. Però és clar, malgrat tots els avantatges i atractius que pugui tenir Barcelona -seu actual-, principalment el factor clima i la ubicació de la fira, la ciutat no té un estat al darrera que pugui competir amb Munic, Roma o París. Un gran handicap per competir amb factors de pes polítics, econòmics i lobbies que tenen i generen altres països. 

El Mobile World Congress és un dels referents que té Catalunya en l’ambit TIC i que confirma la vocació que ha explicat Flamerich: “Convertir Catalunya en el laboratori mundial de la mobilitat.” Gran aspiració en temps de moltes dificultats, però alhora de ser competitius per ser capdavanters, especialment a Europa, en temes digitals i tecnològics. El sector pateix la crisi, encara que Flamerich ha admès que no tant com altres de la nostra societat. El seu lema és el de promoure el treballar en xarxa i que la Generalitat tingui un paper fonamental en tot el procés comercial i de connexió entre els diferents pols del territori, amb vocació internacional, la consolidació de bones infraestructures i una aposta per la qualitat i la quanitat. I descarta el rol de suport a base de subvencions.

Temps de crisi i temps també de reinventar l’administració per fer-la més austera, més dinàmica, menys burocràtica i més adptada a les necessitats del país. A quatre anys vista, veure’m els resultats.

Peter Drucker : “On hi ha una empresa d’èxit, algú va prendre alguna vegada una decisió valenta.”

El poder és de les societats líquides

Els efectes de les noves tecnologies en aquesta era digital són cada vegada més importants. I comencen a existir les primeres grans proves arreu del món i en funció de  causes diverses. Un dels primers grans exemples ja són, primer, l’acampada de Madrid i, després, la de Barcelona. És la demostració que la societat connectada i líquida que cataloga Bauman passa dels nexes de la virtualitat a la posada en escena real. Només és l’inici. I la mutació espontània s’ha produït per aquesta crisi econòmica cada vegada més contundent socialment. Per això, persones de totes les edats (estudiants, aturats, treballadors, jubilats) han volgut espressar el seu descontentament amb la classe política i el sistema financer. Una convocatòria cada vegada més fàcil de coordinar gràcies a les xarxes socials. Aquí neix l’èxit. I al mateix temps, el poder de la gent gràcies a la seva globalitat.

Les revoltes al Nord de l’Àfrica i l’Àsia ja van demostrar que s’està transformant la relació de la informació entre els mitjans tradicionals i les seves audiències. Però també en el propi sistema de comunicació, gràcies a eines globals, instantànies i fàcils d’utilitzar. Amb el nexe de les xarxes socials. Canvi de paradigma. Per això, milions i milions de persones tenen ara el poder de la informació i a base del pes de la quantitat poden exercir de periodistes ciutadans o cronistes digitals. La xarxa ha transformat l’individu i el periodisme es trobi en “deconstrucció” i impotent davant la immediatesa. Era de nou consum, audiències, diàlegs… I ara el poder també el volen tenir les persones, intentant ser el quart, cinquè i sisè poder.

Zygmunt Bauman: “La societat de consum es pot convertir en la insatisfacció permanent.”

Magnitud global = esclat digital global

La trascendència mundial de la mort de Bin Laden ha suposat un altre gran boom de l’escat de la informació a internet, amb xifres espectaculars i records. Webs, blocs i microblocs han generat una allau d’informació a l’instant per anunciar la mort del terrorista més buscat del món. Notícia tan esperada com inesperada en aquest 2 de maig. Aquesta allau d’informació digital confirma una vegada més que tota aquesta nova era informativa a través d’internet no és qüestió de ser una moda: avui ho és Bin Laden, divendres ho va ser el casament reial entre Guillem i Kate, i mesos enrere la tragèdia al Japó i les revoltes al nord de l’Àfrica. És l’efervescència dels ciutadans digitals en temps d’informació digital i instantània, tan global com incalculable.

Twitter, mateix, ha de servit de referent en les primeres hores per anar “digerint” una de les notícies que passarà a la història d’aquest segle XXI. Mitjans de comunicació, periodistes, corresponsals, governs, polítics, expolítics… han enviat tot tipus de missatges per anunciar la mort de Bin Laden i, posteriorment, les primeres valoracions personals. I el primer en informar de la mort de Bin Laden ha estat Keith Urbahn, excap de personal per al també exsecretari de Defensa Donald Rumsfeld, que ha publicat el primer tweet: “Una persona de renomb m’acaba de dir que han matat a Osama Bin Laden.”

Així és que les xarxes socials, amb les llums i ombres -de fet, com el propi periodisme-, ja són una nova manera de comunicar-se en aquest segle XXI i, sens dubte, una bona manera de fer-se escoltar i transmetre notícies que es poden promoure a l’instant, tot i el preu que suposa fer-ho sense filtres. Però també és l’essència de la llibertat en estat pur: un missatge, un canal i milions de receptors.

Gilbert Keith Chesterton: “El periodisme consisteix essencialment en dir ‘Lord Jones ha mort’ a gent que no sabia que Lord Jones estava viu.”

Hibridació Costa Brava Pirineus amb Wikiloc

[Youtube]c5_XSOcgnmU[/Youtube]

Trobo molt interessant el repte d’hibridació que ha aconseguit el Patronat de Turisme Costa Brava Pirineu de Girona amb l’empresa Wikiloc. La iniciativa de Rutes Wikiloc ajudarà a dinamitzar encara més el portal turístic -el 2010 va rebre 1.454.612 visites, un increment del 18,72% més respecte l’any anterior- i potenciarà els trajectes geoferenciats perquè els usuaris s’ho puguin descarregar al GPS, bé sigui muntanyisme, amb BTT… El proper pas segur que serà oferir el mateix servei amb una aplicació al mòbil. I l’aliança entre sector públic-emprenedoria pot donar un bon resultat, ja que l’empresa l’enginyer informàtic ganxó Jordi López Ramot, que és un referent mundial del sector, pot encetar un nou model de negoci. I rendibilitzar tot aquest gran esforç, amb molta visió inicial. Encara recordo quan fa dos mesos, l’emprenedor Xavier Verdaguer, després de visitar Wikiloc -amb seu al Parc de la UdG-, va exclamar quan va veure el potencial del portal: “Si l’haguessin creat a Silicon Valley ara serien un dels emprenedors de referència mundial.”

Poca broma amb el target de Wikiloc: 311.ooo rutes arreu del món, web amb divuit idiomes, 6 milions de pàgines vistes cada mes, uns 900.000 usuaris únics, 240 milions d’usuaris totals, un premi National Geographic i  El País Semanal va destacar López Ramot com un dels cent homes i dones iberoamericans que van destacar el 2009.

Tom Peters: “Quan el capital i la tecnologia són accesibles a tots per igual, el que marca al diferència és la qualitat del capital humà.”

 

 

iPad2: Esperit de progrés, superació i innovació

[Youtube]FrRhX3DfowU[/YouTube]

Mentre aquí continuem patint la manca de planificació del Ministre d’Indústria sobre les mesures que cal adoptar per reduir la despesa energètica i combatre la crisi, anit, a l’altre costat de l’oceà, Steve Jobs presentava l’ iPad2. Un dels grans personatges del segle XXI ha generat una sensació de marca sensacional, global i desitjada. I ho aconsegueix perquè ha creat una companyia que està abocada a l’excel·lència, la innovació i l’inconformisme, tot i que Apple és sinònim d’èxit i guanys. Va comercialitzar el Mac, els iPod, els telèfons tàctils i, ara, aposta per les “tablets” perquè siguin combinades amb el mòbil i els ordinadors. Només catorze mesos després del primer iPad, arriba la segona versió. Una evolució més que confirma les ànsies de reinventar-se i progressar. Amb el lema de “Think different” i el “There’s an app for that”.

Amb un càncer i un transplantament de fetge, Jobs va presentar a Califòrnia el nou aparell i ho va fer despertant, novament, una atenció a escala global: sense invertir en publicitat però planficant molt bé les pautes de llançament de cada producte.  Màrqueting zero en estat pur. I amb uns clients fidels que són dignes de sentir un esperit religiós per la marca i el concepte. Com sempre, fidel a la seva afirmació que ha donat la volta al món: “La innovació és el que distingeix un líder de la resta.”

Personalment, desitjo que Jobs superi la malaltia i puguir tornar a ser el referent d’Apple per continuar revolucionant el món amb els seus productes tan especials. Seria una llàstima que perdéssim tan aviat un personatge tan admirat per als qui pensem en l’esperit de superació i la innovació com a motor de canvi per combatre la crisi.

John Ford: “Si li hagués preguntat a la gent què voldrien, m’haurien dit que un cavall més ràpid.”