Del Rimbau al Riberal

Quan el 31 de maig TV3 va liquidar la delegació nord-catalana de TV3 vam posar en qüestió la continuïtat de la cobertura informativa nord-catalana.Aquest juny TV3 ha fet un intent de reportatge, s’ha enviat el dia 5 un equip per a entrevistar la Josefina Matamoros, conservadora del Museu de Cotlliure que inaugurava una nova exposició:

Edouard Pignon Dones del Mediterrà, Catalanes a Cotlliure, estius 1945-1946

L’equip vingut de Girona tenia cita a les 16.30h amb la conservadora del Museu.
La Josefina hi era, i va esperar, quan ja tenien una hora de retard va trucar però l’equip no va contestar.

Finalment tard, molt tard, massa tard per a tenir el museu encara obert, els periodistes van trucar, no havien trobat Cotlliure, havien passat la frontera de… Salses, eren a vora mar, segurament entre Salses i Narbona, perduts…

Havien marxat de Girona amb telèfon espanyol, segurament sense GPS, ni mapa, i sobretot sense cap coneixement de Catalunya Nord.

Aquest fet nos l’ha explicat una Josefina Matamoros molt enfadada pel menyspreu de la Televisió de Catalunya, segons ella TVC nos veu com a catalans de segona, catalans d’estar per casa, gent que no val la pena considerar com la resta de la nació.

Provant d’aparcar l’ira que va pujant voldríem saber:

Fins el maig de 10 a 15 reportatges era realitzats des de Catalunya Nord. Aquest juny que s’acaba tindrem reportatge(s)?
El cas del reportatge sobre l’exposició del museu de Cotlliure és un cas aïllat o més equips s’han perdut?
O dit d’una altra manera, els equips de TV3 s’han perdut o TV3 ha perdut el nord?
Què estalvien i què guanyen:  els catalanas i TV3 quan s’envia periodistes a descobrir comarques sense resultat?

La delegació que TV3 ha liquidat coneixia el país i no havia fallat mai, tot al contrari donava plena satisfacció.

La delegació, abans de ser liquidada havia proposat el reportatge,  segur que no s’hauria perdut, hauria estat a l’hora i hauria fet bé la feina.

La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals acaba d’esborrar Perpinyà del mapa tallant la connexió de la càmera del temps.

Quan fa 3 mesos se va anunciar la liquidació de la delegació de TV3 Perpinyà (per cert ells en diuen substitució), vam alertar que no podia ser i ja temíem la realitat: Catalunya perd el Nord.

Les coses van de pressa, massa de pressa per a desmuntar, per a destruir el que s’ha posat anys a construir.

Amb aquest aquest text denunciï els alts càrrecs de TV3, aquests que per decisió empresarial sacrifiquen part del país, perquè és així, que ho vulguin o no: Catalunya Nord és també Catalunya.

Denunciï el senyor Eugeni Sallent Director de TV3.

Dimecres passat vam parlar amb ell per telèfon, vam parlar 20 minuts, 20 minuts llargs al llarg dels quals nos va afirmar:

• la substitució de la delegació de TV3 Perpinyà  és una decisió empresarial.
• no era ni econòmica, ni política.
• l’actualitat serà coberta per mitjans propis.
• d’aquí poques setmanes explicarien el projecte.
• que el personal no seria de ni Girona, ni de Catalunya Nord.
• que el personal seria format i cobriria tota l’actualitat tal com ara.

La realitat és que:

• El senyor Sallent no tenia cap projecte per Catalunya Nord.
• Que no podran en cap cas cobrir l’actualitat de la mateixa manera sense que costi res
• cobriran episòdicament l’actualitat: quan vindrà un membre del govern o quan passarà una cosa excepcional.

Denunciï el senyor Brauli Duart President de la CCMA.

Divendres passat al Parlament nos va explicar l’ADN de TVC, TVC ha de garantir:

• una presència esquilibrada a tot el territori.
• respectar i garantir la presència de les variants dialectals de cada un dels territoris.
• cobrir l’actualitat de tot el territori.

El senyor Duart va afirmar que TVC ha respectat el seu compromís ja que les retallades pressupostàries que obligaven a fer substitucions de delegacions externes per “mitjans propis” no havien afectat la cobertura informativa, tret per Catalunya Nord però que aviat se presentaria el projecte per Perpinyà.

Avui el tenim el projecte, comença amb la supressió de la càmera del temps, una supressió inexplicable ja que la càmera és encara a Perpinyà, que té electricitat per a funcionar correctament…

25 anys de delegació de TV3 a Perpinyà, 25 anys de militantismes esborrats per decisió empresarial

La delegació de TV3 Perpinyà s’arrela el 1988, el dia de la presentació del Punt Diari a Perpinyà, els anys han passat i aquest embrió havia agafat forma, havia creixit i havia esdevingut una realitat oficialitzada fa menys de 10 anys.

Els alts càrrecs de TVC han decidit de posar-hi un punt i final, una decisió que no ha admés en cap moment una negociació. El Thierry Masdéu va demanar una cita al senyor Duart per a cercar solucions per a abaixar el cost. El senyor Duart no li ha respost mai.

Personalment vaig demanar al Brauli Duart què faria si li portéssim els 93000 euro que costa la delegació perpinyanesa, i sense embut me va respondre que no canviaria res a la decisió empresarial.

Dos Estats una mateixa reacció.

El Manuel Valls, el ministre de l’Interior francès és del tot comparable al ministre espanyol Wert.

Tenen diferències:
Valls va néixer català, avui és francès i d’esquerra, Wert és espanyol de dreta.

Tenen punts en comú:

• Un i altre, com la major part de llurs socis de governs volen liquidar les reivindicacions nacionals i imposen els seus nacionalismes, els nacionalismes francès o espanyol.
• se diuen demòcrates i passen per damunt la voluntat dels pobles.

A sota administració espanyola els catalans i en general els parlants de les diferents llengües territorials tenen drets, des de Madrid s’intenta reduir aquests drets.
A sota administració francesa els parlants de les diferents llengües tret del francès, no tenen cap dret i des de París no se’ls en vol donar.

El ministre Wert vol imposar el castellà com a llengua vehicular a les escoles per a marginar les llengües pròpies i això malgrat un voluntat popular que no deixa cap dubte sobre la voluntat dels ciutadans.

Valls no vol escoltar els elegits corsos que demanen únanimament la cooficialitat de la llengua pròpia de l’illa

El ministre Valls refusa la idea que sota administració francesa una altra llengua pugui ser parlada en normalitat, pugui tenir drets, ho deixa clar avui amb les seues declaracions a Còrsega.

Malgrat pèssimes diferències, Wert i Valls  tenen en comú els seus nacionalismes, uns nacionalismes que rebutgen les diferències, uns nacionalismes excloents.

Modifiquen l’ADN de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

Ahir divendres 31 de maig, invitats pel grup parlamentari d’ICV, vam poder assistir a la Comissió de Control de la Corporació. S’hi vam expressar els alts càrrecs dels mitjans audiovisuals de comunicació.

Avui traeixen descaradament l’esperit de la Corporació.

Avui l’informatiu català és amputat de les notícies del nord i això per voluntat pròpia de TeleVisió de Catalunya.

Hi havia manera de serguir i cobrir l’actualitat nord-catalana tal com s’ha fa des de fa anys, recordem la Delegació de TV3 a Perpinyà oficialitzada fa menys de 10 anys va néixer ara fa 25 anys, va néixer per la voluntat i de la militància d’uns quants.
Avui sembla condemnada per una decisió empresarial.
Aquesta decisió ha estat coneguda fa 3 mesos, i aquests tres mesos no han estat suficients, amb tres mesos no han trobat una solució digna.

Si no l’han trobada no és que és impossible, és que seria molt més costosa que la solució actual.

Per quina raó una empresa liquida el que funciona?
Per quina raó aquesta empresa refusa tota negociació?

Avui la delegació de Perpinyà funciona amb menys de 100.000 euro/any, i si la Corporació ho volgués sense posar-hi més diners se podria optimitzar el rendiment de la delegació i fins i tot se podria abaixar el cost de la delegació amb entrades pròpies de catalunya Nord.

Però no és voluntat dels alts càrrecs, aquests volen liquidar la delegació de TV3 Perpinyà, el senyor Brauli Duart ho va deixar molt clar, fins i tot si Catalunya Nord aportès els 93000 euro/any que costa la delegació, no canviaria res.

El Brauli Duart dóna raó a la diputada del PP i al de Ciutadans que deien primer priviligiar les delegacions espanyoles.

d’aquí una setmana Catalunya tanca la corresponsalia nord-catalana de TVC.

Un pas enrere per a la televisió de Catalunya, un pas enrere per a Catalunya Nord, un pas enrere per Catalunya.

Per la vigília de Sant Joan del 1996, érem uns quants airenovencs entaulats a Bao quan el Josep Serra llançava: “caldria crear una colla castellera” nos vam mirar i sense conèixer res als castells vam dir “endavant“. La voluntat era de proposar una activitat per a atreure les generacions dels 15/35 anys.

El setembre del mateix any contactàvem amb una colla tarragonina (no recordi quina) que nos va donar el telèfon del Francesc Puigsegur llavors President dels Castellers de l’Albera. Telefonant-li vam poder parlar amb el Jordi (fill del Francesc) un -llavors- estudiant (arreplegat) encantat per la idea d’ajudar a l’arrelament del fet Casteller a la Catalunya Nord i segurament amb la idea d’esborrar aquesta frontera.

Per Sant Joan 2013 farà 17 anys de “caldria crear una colla castellera” i en comptarem 4.

Els primers van ser els Castellers del Riberal presentant-se oficialment el 15 de juny del 1997 a Toluges apadrinats pels Castellers de l’Albera i Castellers de Barcelona la colla continua el seu camí originant noves activitats de caire popular com els correfocs, recuperant el Ball de Serrallonga desaparegut des d’un segle de les comarques nord-catalanes, creant un Drac o una colla de falcons… però l’activitat central, el pal de paller d’Aire Nou no ha deixat mai de ser la colla castellera, colla que ha sabut popularitzar el fet casteller i sembrar.

És al Vallespir amb la creació dels Angelets que nasqué la segona colla nord-catalana ara fa 11 anys. La tercera colla nord-catalana és universitària: els Mangoners de la UP, una colla impulsada per estudiants airenovencs gràcies a la fidelitat dels Arreplegats. Els Mangoners actuaran per primera vegada a Barcelona el proper 3 de maig. La creació d’aquesta colla correspon al desig primer, el d’atreure els 15/35 anys, pel sol fet d’existir, ja tot un èxit.

Pallagos del Conflent

Ara la quarta colla trauca el nas. Aquesta surt del Casal del Conflent, una colla comarcal que se presentarà el 12 de maig a Catllar apadrinada pels Castellers de Terrassa i els Castellers del Riberal, una colla que evidencia l’èxit de l’arrelament casteller a Catalunya Nord, fins i tot si el nivell general hi és encara molt baix.

I a veure si la creació d’aquesta nova agrupació dóna un nou impuls a cada una de les colles existents.

Catalunya Nord, aquesta part del Principat arrabassada pel reialme de França i separada del Cap i Casal, ara fa un poc més de tres segle i mig, ha sobreviscut -amb dificultats- als atacs dels successius regims francesos.
Amb la restauració de la Generalitat de Catalunya, els que defensem llengua i cultura pròpies nos sem fet a la idea que la part sud de Catalunya nos podia ajudar i que ho faria passi el que passi.

Al llarg dels anys s’han desenvolupat i multiplicat els lligams. La presència i el suport de la Generalitat de Catalunya a tot tipus d’iniciatives han tingut incidències positives però ha arribat la crisi…

Amb el pretext de la crisi financera i les dificultats econòmiques, la Comunitat Autonoma de Catalunya se troba obligada a fer retallades. Totes aquestes retallades afecten directament als catalans, a tots els catalans i entenem que cap d’aquestes retallades se facin de bon grat, però sem en dret de discutir-ne les raons concretes de cada una, sobretot quan posen en perill el futur de projectes imprescindibles a la catalanitat, projectes en els quals tots hem invertit molt, tant del sud com del nord..

El juliol del 2012 la Comissió Gestora de la Federació d’entitats enviava al President Mas una carta per a pensar les retallades.

La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals suprimeix la delegació de Perpinyà.

Uns mesos més tard és el futur de la presència de la Televisió de Catalunya a Catalunya Nord que se posa en perill.
La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) suprimeix les delegacions territorials a les Terres de l’Ebre, al Prineus i… a Perpinyà.
Tot i el respecte per a cada una de les delegacions, pensem que la delegació de Perpinyà té un paper particular, especial i l’abandó de la Catalunya Nord, a més de perjudicar els treballadors, la qualitat del servei informatiu posaria fi a unes dècades de feina apassionada  per a intentar normalitzar la presència de Catalunya Nord en els mitjans de comunicació catalans.

Avui si la CCMA suprimeix la delegació de Perpinyà, aixecarà de nou aquesta frontera que tant nos costa esborrar.

Al darrer escrit anunciavi que per segon any consecutiu tenim la quasi certesa que  Aire Nou de Bao no rebrà subvencions de la Generalitat de Catalunya.

De fet haig de fer matisos.
Si no se canvia el qualificatiu “Exterior” Aire Nou de Bao no rebrà subvencions de la Generalitat de Catalunya, per una raó simple, és que els airenovencs no accepten ser considerats com a forasters.

Com ho explicavi vam “entrar a l’exterior” a final del segle XX – la fórmula m’agrada ja que els mots són importants i que aquí és el fons de la història és una qüestió de mots, i del que volen dir els mots-.

Doncs el 1997 o 1998 CiU nos va fer entrar a l’exterior i el tri partit nos en va fer sortir per a fer-nos sentir catalans normals, nos van acceptar a Vice-Presidència.
És molt probable que només havia canviat el nom del Departament i que el Carod havia entès que nosaltres catalans encara que no fóssim pas sus d’un territori administrat per la Generalitat, teníem aquest desig de normalització, de reconeixement. l’acceptació a Vice-Presidència, la desaparició de “Exterior” van ser dues mesures simbòliques rebudes amb gran felicitat, un pas endavant per l’autoestima.

Mirem bé com ho fan els estrangers, l’Estat francès que no és el més burro, quan vol ajudar el desenvolupament de la llengua francesa arreu del món crea un moviment que se’n diu “La francophonie”, un terme on hi caben totes aquestes iniciatives on la llengua francesa hi té un paper més o menys important. No posa ningú a fora, tot al contrari.
La Generalitat de Catalunya n’hauria aprendre, però no, el nou govern nos ha tornat a fer fora o a l’exterior…

Aire Nou de Bao i algunes altres entitats nord-catalanes ho han trobat injust.
Si Aire Nou de Bao ha reaccionat i ha fet pública la denúncia és que té una força, la seua independència econòmica. Altres entitats haurien volgut denunciar-ho però no s’ho poden permetre ja que per ara necessiten les subvencions per a viure.

Aire Nou de Bao també necessita subvencions però té la sort que no siguin pas vitals. La subvenció de la Generalitat ajudava a fer més i millor per la defensa de la llengua catalana a Catalunya Nord, perdre-la és una llàstima… per la llengua catalana, pel seu desenvolupament, per la concepció mateixa de la paraula Nació.

altres títols possibles

Un any més la Generalitat de Catalunya NO ajudarà pas Aire Nou de Bao

o

La Generalitat de Catalunya considera la resta dels Països Catalans com la resta del món, és a dir com a forasters.

L’entitat cultural Aire Nou de Bao creada el 1995 per a promoure i defensar la llengua catalana ha desenvolupat les seues activitats al voltant de la cultura popular i tradicional.
El 1997 presentava la primera colla castellera de Catalunya Nord i paral·lelament iniciava una colla de gralles, els anys següents creava un colla de percussions (1998) que acompanya els Diables (1999) i Bruixes (2000) del Riberal, més tard (2005) l’entitat recuperava el ball de Serrallonga un ball tradicional de les terres catalanes que havia desaparegut del Rosselló des del 1909, el 2006 Hamlet el Drac del Riberal venia a enriquir el patrimoni cultural airenovenc i finalment el 2009 els airenovencs oficialitzaven la colla dels Falcons del Riberal.
Aquestes activitats són completades per una biblioteca, tallers, intercanvis, iniciacions a escoles i instituts, celebracions de festes i de l’organització d’Identi’CAT.

A final del segle XX Aire Nou de Bao havia incorporat la xarxa de “Casals de l’Exterior” la xarxa de Casals de Catalans que reben suport de la Generalitat de Catalunya, unes entitats d’arreu del món.
Amb el canvi de govern d’inici del segle XXI, els Casals de l’Exterior depenien de Vice-Presidència.

Cal dir que aquest fet nos va alegrar, a nosaltres fundadors d’Aire Nou, finalment no érem més considerats com de “L’Exterior”, finalment la màxima institució catalana, des del Cap i Casal nos consideraven pas més com a forasters… fins que a inici de 2011, quan el nou govern de la Comunitat Autònoma de Catalunya feu un pas enrere i sense discussió nos tornava a posar com el segle XX a l’Exterior i nos avisaven amb el següent missatge: Continuar llegint »

El 2011 s’acaba amb el seu lot de bones i males notícies. Nos espera un 2012 que serà en part el que voldrem.

Per aquí no vull dir que ho podem decidit tot, però si que podem influir sobre uns temes.

El tema  de la llengua a Catalunya nord és més que preocupant i no direm prou sovint que :

“Una llengua no es perd perquè no l’aprenguin els que no la saben, sinó perquè deixen de parlar-la els que la coneixen.”

Per això tots els que sabem català tenim més que mai la responsabilitat del futur de la llengua.

I la llengua tindrà futur si ho creiem, si ho volem.

Entre moltes males notícies destacaré la de la mort del Josep Serra, el Cala. El vaig conèixer ara fa quasi bé 25 anys i de mica en mica nos sem fet amics, aquesta amistat nos ha portat a compartir “lluites” (les meues tenien un risc molt limitat).

La llengua catalana era una de les nostres preocupacions, i trobàvem injuriós el tractament de la llengua catalana pels mitjans de comunicicacions dits “nord-catalans”.

France 3, Radio France Bleu i evidentment l’Indépendant són els principals mitjans de comunicació locals, tots tres amb presència a pena simbòlica de la llengua catalana.

A cada vegada que un d’aquests mitjans acceptava la llengua catalana -passava poc sovint- nos en felicitàvem.

És el que he volgut fer amb un article publicat a Catalunya Nord per la Independència

Vos inviti al llegir i a actuar per mor de fer canviar la visió d’aquests mitjans de comunicació.