Arxiu d'etiquetes: aprenentatge

De visions de futur, contes europeus i peces que no encaixen

Publicat el per

El mateix dia que professors i professores de tots nivells educatius, associacions de pares i mares, moviments de renovació pedagògica  i sindicats s’han posat d’acord i han sortit al carrer de manera massiva per tal de manifestar-se a favor d’una educació de qualitat s’ha anunciat per part del Govern de la generalitat de Catalunya la posada en marxa del programa ‘iDigital‘, que té com un dels seus principals objectius posicionar Catalunya entre les deu regions capdavanteres en tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) l’any 2020. El pla, que compta amb 216 milions d’euros de pressupost i es basa en la cooperació entre el sector públic i el sector privat, pretén dinamitzar el sector TIC català i fer arribar les TIC a totes les petites i mitjanes empreses catalanes.

D’ entre les línies d’actuació del Pla idigital, algunes de les quals coincideixen amb la Digital Agenda for Europe (2010-2020) de la Unió Europea, hi destaquen la millora de la competitivitat empresarial amb les TIC , la potenciació del sector tecnològic català, la dinamització de l’ocupació gràcies a les TIC, l’ impuls de projectes tractors de l’Administració i la potenciació d’ accions de proximitat i referència.  En especial, voldria destacar el foment de la integració digital de la ciutadania, basat en “potenciar el coneixement, la utilització i l’aprofitament de les TIC per part de la ciutadania com a mesura per impulsar el desenvolupament personal, la millora de la qualitat de vida i el foment de la cohesió digital”.

Tot i que el pla em sembla molt ambiciós i que comparteixo plenament la visió a assolir, em costa veure com encaixaran els objectius  amb tot el seguit de retallades en educació, algunes d’ elles molt directament relacionades amb l’ús i integració significativa de les  TIC.  No només hem de presuposar l’ assoliment de la competència digital als nois i noies que surten del nostre sistema educatiu sinó que també els hi hem d’ assegurar.  Això passa per establir programes específics i blindats que permetin una correcta implementació de les TIC a l’ educació i per ser competitius també caldria revisar el model de formació professional que tenim i repensar-lo per a que sigui potent i de qualitat, però d’ això en parlarem un altra dia.  Si els nostres joves no disposen de coneixements ni estratègies per utilitzar les TIC i treure’n el màxim rendiment no podran transferir aquest coneixement ni rendabilitzar-lo en el terreny professional o social. Abans de l’ idigital, ens cal assolir una base sòlida per viure en una societat cada vegada més líquida,  … i aquesta solidesa s’ adquireix a l’ escola.

Imatge: http://www.flickr.com/photos/yourinmyhair/3809503994/

De la innovació que ve dels marges i el coneixement que hi ha a la sala

Publicat el per

Fa una setmana va tenir lloc, organitzat per Scopeo -Observatorio de la Formación en Red de la Universitat de Salamanca- el primer event que s’ha fet a l’ Estat Espanyol al voltant del m-learning o aprenentatge mòbil, acte en el que vam tenir l’ honor de participar des de la Universitat Rovira i Virgili amb la ponència Mobile Learning i aprenentatge emergent. Compartíem la jornada amb la Dra. Tiscar Lara de la EOI – Escuela de Organización Industrial de Madrid, centre pioner en la implementació del m-learning com metodologia docent i també com aposta pròpia de la institució. L’ èxit de convocatòria i de participació a la jornada, que va ser recollida per diferents mitjans de comunicació i que també es pot seguir amb el hashtag #infoeventos2011 de Twitter , evidencia l’ interès creixent, per part del professorat, a integrar les tecnologies mòbils, considerades també tecnologies emergents, dins els processos d’ ensenyament i aprenentatge.

Si bé ja hem parlat sobre les potencialitats de m-learning en entrades anteriors, voldria destacar de la ponència de Tíscar Lara,  la idea -també compartida per Alfons Cornella i moltes altres persones- que les innovacions venen sempre des dels marges. En el cas de l’ aprenentage, Tíscar diu que la cultura digital ha legitimat formes d’aprenentatge informal que abans no es teníen en compte perquè es trobàven en els marges, a la perifèria del sistema educatiu, i que aquestes formes “no només són vàlides sinó especialment valuoses”. Segueix Tíscar dient: “allò que durant molt temps va ser propi del marginal (la còpia, la comunitat, el prototip i l’ amateur) es fa visible amb la dignitat que confereix l’autèntic.”

L’ m-learning fa possible que l’ alumnat esdevingui creador i no només consumidor d’ informació i continguts i construeixi les seves pròpies narrratives fent ús dels seus dispositius, tot generant processos que fomenten la creativitat i l’ expressió lliure. Força sovint el professorat es pregunta si podrà dur a terme aquestes innovacions, si en sabrà prou, si l’ alumnat és el més idoni, si la tecnologia serà suficient… A les sessions que fem de formació o a les xerrades a les que assistim el missatge és sempre el mateix, no es tracta de fer-ho servir tot, hem d’ anar provant i explorant les potencialitats de les eines tecnològiques que tenim a l’ abast i veure sobretot quina ens pot servir a nosaltres, tenint en compte el nostre context, el nostre alumnat, les nostres possibil·litats. Fa uns anys vaig tenir el plaer de sentir una professora i investigadora magrebina, Samira Idelcadi, parlant del Lateral Thinking i les intel·ligències múltiples i com aquest pensament lateral pot provocar millores substancials en el desenvolupament de projectes educatius. Va dir una frase de la que sempre me n’he recordat i he mirat de tenir present en la meva feina. Ella deia que hi havia molt coneixement a les institucions i a les aules, i que calia aprofitar-lo: “A la sala hi ha molt coneixement, aprofitem-lo”…  Doncs això, aprofitem allò que tenim, que és molt i deixem la porta oberta a la innovació que ens ve dels marges…

Imatge: http://www.flickr.com/photos/extranoise/156686970/

De jocs, el cervell humà i el tren de la tecnologia

Publicat el per

Aquests dies sembla que sigui gairebé obligat fer esment dels efectes positius -dels dolents ja se’n parla massa- de l’ús de la tecnologia en els processos d’ ensenyament i aprenentatge. Des de fa un temps, estem treballant amb Mercè Gisbert i Vanessa Esteve, companyes de la URV, en un article científic sobre la sostenibilitat, el Game-based learning (aprenentatge a partir dels jocs)  i la col.laboració en móns virtuals. D’ acord amb l’ Horizon Report de 2011, el Game-based Learning és una de les sis tecnologies emergents que tindrà un impacte directe en l’ educació superior en dos o tres anys i que cal tenir en compte, al meu entendre, en dissenys i planificacions tant curriculars com de formació.

Resulta molt interessant l’ article publicat a The Huffington Post Ten Surprising Truths About Video Games on s’ articulen algunes raons basades en la recerca científica sobre la validesa dels video-jocs per a l’ aprenentatge. Sens dubte el GBL és tema comú en tots els congressos i reunions que es fan arreu al voltant de la Tecnologia Educativa. A casa nostra, fa una setmana es va celebrar organitzada per l’ ICE de la UAB la Ia Jornada d’ experiències sobre l’ús educatiu dels videojocs, dels entorns virtuals 3D i de la Realitat Augmentada. I mentre veiem com cada vegada més proliferen  iniciatives que prenen aquest tipus d’ aprenentage com punt de partida per a pilotar noves recerques i experiments a l’ aula, aquí seguim encara immersos en la dicotomia: ordinador a l’ aula si – ordinador a l’ aula no.

També he llegit fa ben poc sobre un congrés que sota el suggerent títol l’ Aprenenatge i el Cervell Learning & the Brain Conference connecta educadors, científics i investigadors. En una de les ponències, el  Dr. Gary Small, neurocientífic i professor de la UCLA deia: “Els joves d’ ara neixen  en la tecnologia, i estan acostumats al seu ús 24 / 7, els seus cervells estan dissenyats per utilitzar-la intel·ligentment”. Seguint amb el fil del Game-based learning, el Dr. Small afirmava -referint-se als video-jocs- que aquests no es basen en tasques repetitives – sinó que molts d’ells han incorporat components socials que permeten als nens/es comunicar-se millor. Però com que no tot és ni ha de ser tan positiu, Small va destacar com un dels grans desavantatges de la seva immersió en els dispositius tecnològics el fet que els i les joves moltes vegades no sàpiguen mantenir converses, no mirin a la gent als ulls quan parlen o no entenguin  determinats senyals verbals, considerats també  “tecnologies importants”, que han evolucionat durant segles i encara són poderoses. I tant que sí.  Els nadius digitals, en canvi,  veuen com  la tecnologia entrena el  seu cervell per a ser àgil i processar noves idees ràpidament, esdevenint més oberts a noves iniciatives i a comunicar-se més lliurement i amb més freqüència. Això sí, no ho fan de la mateixa manera en què ho fem nosaltres. Tinguem-ho en compte o se’ns escaparà el tren.

Imatge: Patrick Hoesly

De la cultura de l’ aprendre i el poder de la imaginació

Publicat el per

He llegit fa poc  A New Culture of Learning: Cultivating the Imagination for a World of Constant Change, escrit per dos professors de la University of Southern California Douglas Thomas and John Seely Brown. Comparteixo molts punts de coincidència amb el que se’ns diu, per això m’he decidit a fer-ne una entrada en aquest bloc. Els autors fan una reflexió interessant sobre la cultura de l’ aprendre, que no de l’ ensenyar, i de la necessitat de conrear la imaginació en un món en canvi constant. Així doncs, se’ns advoca per una cultura de l’ aprendre on el joc, la innovació i la imaginació es constitueixen com pedres angulars de l’aprenentatge.

En aquest context, es qüestiona clarament el paper del professor/a  que ha de veure redefinides les seves atribucions  per a moure’ ns d’ un model on el professor/a passa de ser expert/a en una àrea de coneixement particular a una altra model on esdevé expert/a en l’ habilitat de crear i configurar entorns d’ aprenentage en què  l’ estudiant/a per sí sol/a aprèn, descobreix, explora, juga i desenvolupa estratègies  no només d’ aprenenetatge sinó també de desenvolupament personal. D’ això se’n diu: student- directed learning i ja fa molt temps que en sentim parlar.

El fet de viure immersos en un món absolutament en canvi no ha de ser una amenaça sinó una oportunitat doncs aquesta incertesa constitueix una font de recursos il-limitats que han d’ estimul-lar I conrear la imaginació en la seva multiplicitat de facetes. Com ja deia Einstein, la imaginació és més important que el coneixement. En un món global i hiper-connectat, la  informació ja és al nostre abast, el repte és veure com utilitzem la nostra imaginació per a poder-ne fer un bon ús, i més en l’ ambit educatiu.  Comparteixo la idea de la imaginació com moneda de canvi, en un món tan complex, les oportunitats de innovació, imaginació i joc augmentaran i qui tingui més estratègies se’n sortirà millor. Així doncs, se’ns crea una visió de l’ aprenentatge del futur propera i possible que creix acompanyada i embolcallada per la tecnologia i la gent que en fa ús.  El resultat és una cultura en què el coneixement és fluid i canviant; en què allò personal creix  i millora en benefici del col-lectiu i on l’ habilitat de gestionar, negociar i participar en el món és governat pel joc de la imaginació. Diuen els autors: “Where imagination plays, learning happens”: On regna la imaginació, es produeix aprenentatge.