Standstill és avui una banda de referència en el panorama musical del nostre país. La seva creativitat lírica i musical els han portat a enregistrar àlbums tant interessants com Viva la Guerra, Memories Collector o el darrer triple EP Adelante Bonaparte. Però no només això els ha fet grans, també els ha fet grans la seva creativitat en les posada en escena dels concerts, el seu interès per la creació col·lectiva o les seves inquietuds en altres disciplines com l’audiovisual.
L’ànima del grup és l’Enric Montefusco, ens va acompanyar ahir en la primera sessió del Music & Films, una mostra de documental musical que organitzem conjuntament amb la Mirona. L’Enric es va sotmetre ahir a les preguntes de tots els que van assistir a la projecció del documental 1,2,3 Standstill, una pel·lícula que explica l’increïble experiència que van oferir en els directes de la gira del seu àlbum Viva la Guerra.
Standstill parteix de la premissa que la seva música s’ha d’acostar al públic i que ells, els intèrprets, no són res més que la Common People que cantava Pulp. A partir d’aquesta base, l’Enric i els seus companys, elaboren espectacles multidisciplinars, on les arts escèniques les performances i l’audiovisual en són elements clau. L’audiovisual és molt important per ell, la prova és que ha realitzat curtmetratges i llargmetratges documentals a l’entorn del grup, que tenen un gran interès, sobretot el 10 años y una zanahoria, un repàs a la història de la banda.
Ahir varem acabar parlant amb ell, de dues de les seves passions, la música i el cinema documental, un cinema del qual se sent gran admirador. Quan parles d’aquests dos termes t’has de referir inevitablement a l’In-èdit, el Festival de Documental Musical de Barcelona. El Festival s’ha acabat aquest passat cap de setmana i va premiar els documentals Venid a las Cloacas: La Historia de La Banda Trapera Del Río i High On Hope. Si esteu interessats en aquest tipus de documental reserveu-vos les dates del mes de novembre i no us perdeu l’edició de 2011 d’aquest festival que presenta les propostes més suggerents del gènere; tant si hi ha propostes vinculades a Standstill com si no, aneu-hi, creieu-nos, val la pena.
I per anar fent boca dimarts que ve, a dos quarts de nou, al Truffaut una dosis per passar el síndrome d’abstinència, CSNY Deja Vu de Neil Young.