Moltes vegades les sales de cinema del nostre país ignoren les cinematografies més perifèriques, és estrany el dia que les sales programen cinema Africà o Asiàtic per posar dos exemples molt generals. De fet les sales viuen de la rendibilitat econòmica de les pel·lícules i de cinemes “perifèrics” n’hi ha poca demanda als multiplex.
El més curiós del cas és que quan aquestes propostes cinematogràfiques es concentren i es projecten en un festival, l’interès per elles creix exponencialment. Aquest fet es podria manifestar per dos motius: el primer per la cultura de l’esdeveniment que fa que moltes persones s’acostin al cinema quan aquest està embolcallat de “Festival” i l’altra que no n’existeix demanda de cinemes perifèrics perquè potser no se n’oferta prou.
Sigui com sigui, el cinema Africà té a Catalunya petites finestres des les quals es pot observar. La més important és la Mostra de Cinema Africà de Barcelona organitzada per l’Associació Cultural l’Ull Anònim, però també n’hi ha d’altres de més modestes com la Mostra que oferim des de fa set anys l’Aliança Francesa i el Museu del Cinema.
Aquest any, la Mostra
, es dedica al tema de la guerra i els processos de descolonització, durant els quatre dimecres de febrer es podran veure Sarraounia (1986) de Med Hondo produïda a Burkina Faso, Tabataba de Raymond Rajaonarivelo (1987) realitzada a Madagascar, la congolenya Pièces d’identités (1998) de Mweze Dieudonné Ngangura i el documental senegalès Questions à la terre natale (2006) de Samba Félix. Una oportunitat per veure una cinematografia molt desconeguda i per conèixer diferents visions d’Àfrica, des d’ulls africans.