No hi ha qui els aturi. El partit del govern a l’Estat va llançat, i fa tots els possibles perquè els indecisos votin a favor de la independència de Catalunya. La política del Partit Popular en contra de Catalunya no és nova, i no es produeix com a reacció a l’onada independentista. El PP va portar al Constitucional l’Estatut que havien aprovat democràticament el Parlament i els catalans. Alguns dels dirigents populars eren darrere el boicot als productes catalans, com sembla que alguna cosa tenen a veure també amb el dubtós informe policial contra CiU que ha publicat el diari El Mundo. Fa pocs dies ens volien escagarrinar amb vols d’avions de l’exèrcit i després ens anuncien desgràcies pitjors que les set plagues d’Egipte si ens separem d’Espanya. El darrer capítol l’ha protagonitzat la delegada del govern espanyol, en portar als tribunals els alcaldes de Figueres i Girona perquè van contractar els trens per anar a la manifestació 
de la Diada a Barcelona. Aquesta política espanyola grollera i maldestra l’únic que fa es posar més llenya al foc de la màquina de vapor d’un tren que ens porta cap a la independència.
Arxiu mensual: novembre de 2012
Justícia menys justa
D’aquí a pocs dies, la justícia serà una mica més injusta. La nova llei estatal que imposa noves taxes judicials per accedir als tribunals, que contempla increments d’entre 50 i 750 euros, és a punt d’entrar en vigor. Es tracta d’una llei impulsada pel PP que respon únicament a un criteri recaptador del Ministeri de Justícia i significa la limitació d’accés al sistema judicial per a milers de ciutadans. La norma és d’una gran transcendència social; sense cap mena de dubte consagra una justícia per a rics i una altra per a pobres i, en el cas de Catalunya, suposarà una doble imposició en sumar-se a les que ja imposa la Generalitat
. El món jurídic i judicial s’ha revoltat contra una llei que nega el dret constitucional d’accés a la justícia per a la majoria de ciutadans. No s’entén com ha passat com si fos un tema menor. Què han fet els diputats i senadors de l’oposició per aturar aquest despropòsit tan escandalós?
‘Carrot revolution’
LLUÍS SERRAT
El petit teatre de Bescanó ha estat notícia arreu del món; ahir en parlava l’edició digital del The New York Times i tota la premsa internacional. A Bescanó ha començat el que s’ha batejat amb el nom de carrot revolution, la revolució de la carrota o de la pastanaga. Es tractava de fer una acció ben senzilla, aprofitant una escletxa legal: vendre pastanagues amb una entrada de teatre de regal. D’aquesta manera s’evitava pagar el 21% de l’IVA que el govern del PP imposa a la cultura i es pagava només el 4% que correspon a les hortalisses. Quan es trepitgen els drets dels ciutadans, com s’ha fet amb la cultura, la societat civil reacciona i en aquest cas ho ha fet d’una manera imaginativa. Un petit gest, que en el fons es revolucionari i planta cara. És l’única sortida que tenen els ciutadans davant els abusos del poder, la desobediència civil o les trampes legals. Tinc clar que, d’una manera o d’una altra, farem la consulta sobiranista.
Atzucac
Les entitats gironines que treballen en matèria de cooperació per al desenvolupament es troben amb greus dificultats per continuar la seva tasca solidària. Fins i tot en alguns casos han quedat molt tocades, pràcticament desmantellades, i en perilla la subsistència. La Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines ha llançat un crit desesperat d’alerta. La Generalitat s’havia compromès a aportar 119.00 euros per a projectes de cooperació i no ha arribat ni cinc. S’estan buscant a la desesperada aportacions privades, es fa una campanya a la recerca de gent solidària, de moment amb poc èxit. El resultat és que no es pot assumir ni la recollida d’aliments de la campanya de Nadal per al poble sahrauí, i la continuïtat de la majoria de projectes de cooperació trontolla. Les perspectives per redreçar-ho no són gaire bones i moltes d’aquestes entitats estan en dificultats, en un cul-de-sac, un carreró sense sortida, un atzucac