Dijous vinent s’ha previst el gran acte de la candidatura de Junts pel Sí a Girona. El repte és omplir el pavelló de Fontajau. Just aquest dia farà 39 anys que es va celebrar a Girona un dels actes polítics més importants de les comarques gironines. Sota el lema “guanyem la llibertat”, aquell 24 de setembre del 1976, i a l’antic pavelló de la Devesa, es va fer el primer míting socialista de la Transició a la capital gironina. El vell pavelló va quedar petit, i els que hi eren van passar calor, van “suar socialisme”, com es va dir aleshores. Però les esperances i il·lusions que s’havien posat en aquell nou partit català i en uns canvis que després no han arribat o ens han decebut, ens han portat a la situació d’avui. Ara es torna veure il·lusió en els ulls de la gent i molt probablement aquest dijous se suarà llibertat i independència, de nou s’omplirà el palau d’esports més gran de Girona, perquè torna a ser un moment clau per al futur d’aquest país.
Arxiu mensual: setembre de 2015
Encara hi ha vençuts i vencedors
ANGEL ALMAZAN -ACN
L’acte de beatificació fet a la Catedral de Girona
Tres germanetes màrtirs de l’Institut de Religioses de Sant Josep de Girona beatificades el dia 5 de setembre a la catedral de Girona amb la presència del cardenal Angelo Mato. Em semblaria perfecte, si no fos que la cerimònia suposa pujar als altars tres víctimes de la Guerra Civil espanyola, que estic convençut que es mereixen un reconeixement per la seva tasca social durant el conflicte. És preocupant, però, que altres víctimes innocents de la Guerra Civil, no importa el bàndol, també van ser martiritzades i assassinades només pel fet d’haver ajudat altres persones i haver salvat vides. També n’hi ha que van ser afusellades i enterrades en descampats, a les quals es nega una sepultura digna. No puc entendre, avui, aquestes diferències
Apunt publicat El Punt Avui el 4 de juliol 2015
Garbet i la Mirandola
El rei de l’Aràbia Saudita, Salman Bin Abdelaziz, va intentar que es privatitzés, durant els dies que feia vacances, una platja pública al sud de França. D’aquesta manera, el rei i la cort que l’acompanya, unes quatre-centes persones, podien gaudir privadament de la platja de la Mirandola, prop de Valàuria, a la regió dels Alps Marítims, en la glamurosa Costa Blava, no gaire lluny de Cannes. L’anunci d’aquesta privatització va provocar una revolta entre veïns i banyistes de la zona que apel·laven a l’esperit i els principis republicans, i reivindicaven com a públic aquest espai
Platja de Garbet
del front marítim. Els francesos, que van posar fi als privilegis monàrquics amb una revolució i amb l’ajuda de l’enginy promogut pel doctor Guillotin, no estaven disposats a acceptar que un rei estranger privatitzés, encara que fos només uns dies, una part de la seva costa.
Al regne d’Espanya tenim la platja de Garbet, al terme municipal de Colera, on no hi estiueja cap rei ni xeic àrab. A prop, i sense afectar la platja, des de fa molts anys, només hi ha la residència d’estiu de la família Suqué-Mateu, un xalet enmig d’una propietat esplèndida, envoltada d’una vinya vora el mar que dóna nom al vi Finca Garbet, un dels millors negres del Grup Peralada i de la DO Empordà.
Una altra cosa és la platja en si, una de les més populars de la comarca, fins a la qual durant molts anys es podia arribar en tren, fins que Renfe va decidir eliminar el baixador. Després comptava amb una àmplia zona d’aparcament gratuït, un càmping i un petit restaurant. Tot era compatible amb els banyistes. Ara, després d’una operació de l’Incasòl, que va eliminar el càmping, s’ha reordenat, amb un ampli aparcament de peatge –3 euros– i un restaurant que cada temporada que passa va creixent i creixent, ocupant més espai de la franja marítima; fins i tot s’hi ha instal·lat una zona chill-out, un embarcador amb Zodiac inclosa per recollir clients a les embarcacions que hi fondegen, i un barquer a sou que fa fora les altres barques. La progressiva privatització de Garbet és més pròpia d’una república bananera que no pas d’una monarquia parlamentària. Si no s’hi posa remei, Garbet serà un espai reservat als clients d’un restaurant –no assequible per a totes les butxaques– que s’ha anat apoderant de bona part de la platja, fent mobbing a les famílies de banyistes de tota la vida.
*Article publicat a la secció LA GALERIA de l'edició gironina d'El Punt Avui el dia 6 d'agost 2015.