La comarca del Pla de l’Estany podria deixar d’existir, si tal com proposen alguns fòrums desapareguessin del mapa local tots els municipis que no arribin als 5.000 habitants. En aquesta comarca, només Banyoles supera aquest llindar de població. És cert que aquests darrers anys s’han fet bestieses en molts municipis. No tenia cap sentit crear una zona industrial o construir un pavelló i una piscina, que després s’han infrautilitzat, quan al poble veí ja existien aquests equipaments. També és cert que ningú es va preocupar de posar ordre en aquest desori. Ara des dels despatxos de diferents capitals es vol resoldre el problema eliminants els petits municipis, com si aquests, que han sobreviscut amb pressupostos minsos, fossin els responsables de la crisi. Mancomunar i compartir serveis entre els petits municipis els farà més eficients. Però eliminar la vida de la Catalunya rural suposarà acabar amb l’essència del país.

La desaparició de Caixa Girona ha estat només un anunci, un avís del que acabarà passant a les caixes catalanes. S’evaporaran. Fins i tot la gran i poderosa caixa catalana, la que ara està en disposició d’engolir a les més petites, també es fondrà. La qual cosa no vol dir que sigui un fracàs financer. No pateixin, no hi haurà cap naufragi, però sí que se n’aniran en orris tot un seguit de principis sobre la utilitat pública i la funció social de les caixes. El desengany serà monumental quan vegem que la transformació de les caixes catalanes, que com a entitats financeres es reconvertiran en bancs, deixaran el compromís de l’obra social, estaran obligades a tenir grans beneficis i a retre comptes als accionistes. Ahir a Girona dos expresidents de caixes catalanes i un conseller del Banc d’Espanya ho van pronosticar tot cantant les absoltes sobre la recentment finida Caixa Girona.