Potser sí que és un tòpic allò del “Girona rai”. També podríem dir que és un clixé o una llufa que ens van penjar des de Barcelona aquells que envegen algun dels avantatges que deu tenir això de ser provincià o de pagès. Perquè ja em diran vostès si n’hi ha per estar cofoi de viure en unes comarques comunicades amb la resta del país i d’Europa amb un sistema ferroviari amb massa deficiències i una N-II tercermundista. Girona ha perdut pistonada. La volada en el món del bàsquet en l’ACB és només un record, en el món financer serà l’endemà del dia de difunts, que enterrarem Caixa Girona, i juts ara Ryanair redueix el nombre de destinacions des de Vilobí. Què volen que els digui! El conseller Nadal segur que te raó quan presenta un paquet de mesures contra el conformisme. Però, el “Girona rai” des d’aquí no ens l’hem cregut mai, més aviat n’hem patit les conseqüències.
Arxiu de la categoria: Girona
Xantatge
I això, què impulsa?
Hi ha qui sosté que si a Girona no s’hagués produït la polèmica cremada de fotos del rei avui no existiria la Fundació Príncep de Girona i molt probablement no s’hauria constituït el Fòrum Impulsa. Girona va viure l’1 de juliol un enrenou colossal, d’aquells que es produeixen només en les grans ocasions, amb 600 convidats i 210 periodistes de 45 mitjans acreditats. Es tractava de seguir unes sessions que van reunir una vintena de personalitats mundials de l’emprenedoria, entre les quals destacava el premi Nobel de la Pau 2006, Muhammad Yunus. Difícilment cap institució hauria pogut portar un Nobel a Girona si no hagués tingut el príncep com a avalador. Xoca que hores abans de rebre el príncep clamàvem unànimement contra l’opressió de l’Estat espanyol. Potser que ens aclarim tots plegats què volem ser o què volem impulsar.
Un país provisional
S’han fixat mai en el tipus de construcció que tenen les antigues estacions del ferrocarril que hi ha en el tram de la línia de Girona a Portbou? Resulta que la majoria, amb un color vermellós, es van construir de la mateixa manera, seguint un model d’una gran austeritat i senzillesa. Eren estacions provisionals. Aquest tipus de construcció no tenia res a veure amb les estacions definitives que es van fer en la línia que va de Girona a Barcelona. Amb els anys, la provisionalitat del tram nord de la línia ferroviària es va convertir en definitiu. Amb les obres del TAV, es manté el model. A Figueres van dir que l’estació seria provisional i ara ja s’ha dit que no la substituiran i, a Girona, que hi ha una estació provisional d’autobusos, es parla de provisionalitat en les obres per fer subterranis el tren convencional, del TAV i les estacions corresponents. Recordin què ens van vendre i veuran com acaba.
Globalització
Quan un veí fa una barbacoa hem de córrer a tancar portes i finestres perquè el fum no entri a casa. Ahir va ser com si algú hagués fet una gran barbacoa a Islàndia que va contaminar de fum i cendres volcàniques mig Europa i, com en el cas del veí, ens va afectar a tots. A Girona no hi va arribar el monumental núvol de cendra provocat pel volcà Eyjafjallajökull en erupció, però sí que en vam patir les conseqüències. El núvol de cendra es va estendre per mig Europa fins al punt que va obligar a tancar l’espai aeri de sis països i cinc més van prohibir el trànsit aeri parcialment i es van haver de suspendre una seixantena de vols entre Catalunya i el nord d’Europa. A l’aeroport de Girona en van suspendre més de catorze, amb l’enrenou que això comporta. Aquest efecte sobre les nostres vides del que passa a milers de quilòmetres és la globalització.
El català a la justícia
L’única vegada que he declarat a la meva vida en una sala de vistes davant un jutge, ho he fet en castellà. Fa anys d’això, però si fos avui encara no tinc clar si ho faria igual o m’acolliria al dret a declarar en català. Perquè és clar, si el jutge es castellà i no li agrada gaire que li compliquin la vida en la seva sala, potser m’ho pensaria. Quan tens un plet, el que t’interessa és sortint-ne el més ben parat possible; quan t’hi jugues els calés i la llibertat, la llengua és el menys important. Molt probablement aquest és un dels motius principals pels quals el català ha avançat tan poc en el món judicial on l’ús del castellà continua sent majoritari. Em temo que per més campanyes de normalització lingüística que faci la Generalitat, el català continuarà sent la segona llengua als jutjats. En tot plegat, alguna cosa hi deu tenir a veure el fet que la justícia encara funcioni amb molts tics de l’anterior règim.
Fets i no paraules
Que el president de la Generalitat aprofiti una catàstrofe com la que hi ha hagut aquests dies per instrumentalitzar políticament la MAT, és lleig, per dir-ho d’una manera suau. Perquè només es pot qualificar d’oportunisme polític la referència que va fer el president José Montilla a la polèmica línia de 400 kV, quan va parlar dels nombrosos problemes de subministrament que hi ha aquest dies a les comarques gironines. El president del país converteix molts alcaldes i ciutadans –quan encara pateixen les conseqüències de la nevada de dilluns–, de víctimes a culpables. I això perquè aquests s’han oposat al traçat de la MAT proposada pel govern i les elèctriques o n’han reclamat reiteradament el soterrament. El president s’ha equivocat, o potser pretén que aquests alcaldes tinguin mala consciència i provocar que la ràbia que avui senten els ciutadans d’aquestes poblacions que s’han sentit abandonats es giri contra el seu edil? Si vol parlar de la MAT, faci-ho, però d’aquí a unes setmanes, quan el govern hagi fet els deures. Mentrestant, volem fets i no paraules.
L’oficina de turisme
Fa pocs dies van treure el Niu de la Rambla de Girona. Va ser polèmic quan s’hi va posar, i no discutiré amb artistes i experts sobre la seva utilitat. No sé tampoc si té cap relació la desaparició del Niu amb el fet que dilluns es tanqui l’oficina de turisme de la rambla de la Llibertat. Però el que sí que tinc clar és que aquesta oficina històrica, que es va obrir l’any 1989, està situada en un lloc privilegiat de Girona i que és un error que es tanqui. Un establiment que ha d’informar i atendre les consultes dels turistes ha d’estar situat al centre neuràlgic del Barri Vell. La Granja Mora, per exemple, hauria estat un lloc perfecte, si és que la idea era marxar de la Rambla. Aquest punt d’atenció serà substituït per una oficina turística a l’edifici de la nova seu de la Generalitat. Un lloc perfecte per a la gent del país que anirà a l’antic Santa Caterina a presentar denúncies als Mossos o a fer gestions administratives, i menys adient per acollir turistes.
Diaques i diaconesses
Ahir (14 de febrer) en una cerimònia litúrgica multitudinària a la catedral de Girona van ser ordenats tres diaques permanents. Els diaques, que tenen el tractament de mossèn, poden fer les tasques dels capellans, tot i que no poden confessar, fer l’extremunció o consagrar. Això vol dir que poden fer pràcticament totes les tasques dels capellans tret de la consagració de la missa. Aquests ordenaments religiosos coincideixen en uns moments d’una profunda crisi de valors en la societat i de vocacions en l’Església catòlica. Els seminaris fa temps que s’han buidat i no hi ha planter. La fórmula de consagrar diaques, que poden ser seglars casats, apunta cap on podria anar l’Església en el futur. Si trenqués el celibat, ben segur que obriria la porta a moltes vocacions frustrades pel sagrament del matrimoni. Però abans de veure un capellà casat, com en les esglésies catòliques orientals, possiblement ens trobarem diaconesses.
Dret d’admissió
Sortir a prendre una copa, ja no es pot fer lliurement a Girona. Els propietaris dels locals nocturns volen triar qui entra als seus establiments. Ho fan de manera subjectiva i arbitrària. La cosa va més o menys així: el porter del local et mira de dalt a baix, i et diu que és ple, o que fan un càsting, o que cal invitació o qualsevol altra excusa i et deixa al carrer, mentre va entrant gent. Quan et passa això, no entens res. Vas ben vestit, tens prou diners per gastar, no fas mala pinta. La cosa és similar a aquells casos en què es barrava el pas a discoteques de la costa a ciutadans de raça negra. Ara a banda del color de la pell, la vestimenta o les sabates esportives, també et discriminen per l’edat. No per ser menor, si no per massa vell. La part positiva és que t’estalvies el gintònic. Als amos d’aquests establiments, els recomano, a banda de llegir l’article 14 de la Constitució, que posin un cartell ben gros a la porta amb el llistat dels motius pels quals discriminen els seus clients.