Arxiu de la categoria: Sanitat

Estimats confinats

Publicat el per

Qui més qui menys, al llarg de la seva vida laboral i en la tasca del dia a dia espera els caps de setmana per gaudir de la llar i la família. Avui ja fa tretze dies seguits que ho fruïm, però ara voldríem sortir al carrer, fer esport, anar a caminar, trobar-nos amb els amics, etc. És curiós com la vida ens gira i ens rebrega les situacions més desitjades. I què me’n diuen d’aquelles reunions familiars nadalenques, de les quals tots sortim farts i fins al coll de menjar i alhora saturats, i fins al capdamunt de tot el parentiu, dels quals sovint fèiem escarafalls? Segur que ara tots signaríem per poder estar junts i abraçar-nos, fins i tot pagaríem per escoltar les ocurrències d’aquell cunyat tan passat. És clar que això d’estar-nos a casa no era així com ho imaginàvem, ni tampoc pensàvem que ho féssim obligats per un maleït virus. Però si ho analitzem bé, tampoc és tan dur, perquè és allò que ens toca fer per trencar la cadena de contagis i perquè hi ha molta altra gent que se la juga cada dia, sobretot els sanitaris, però també els que han de sortir al carrer per treballar en allò que és essencial (d’altres s’ho podríem ben estalviar i ens farien un favor a tots plegats).

Estimats confinats. Com ho porteu…? Per més imaginació que hi posem, segur que tenim moments bons i no tan bons. En aquests tretze dies, sense cap voluntat de fer el diari d’un confinat, perquè no seria gens original, he deixat constància diària d’un moment, una idea, un estat d’ànim, etc. Proveu-ho, a uns us pot servir de teràpia, a altres d’esbarjo i ves a saber. A mi se’m van ocórrer coses com aquestes: “Fa pànic escoltar com el gobierno vol combatre la Covid-19 amb l’exèrcit, Guàrdia Civil i policies. No s’afronta amb valentia l’emergència sanitària i no s’atreveixen –per raons polítiques– a tancar Madrid, cosa que posa en perill la vida de milions de persones.” “Conscient que cada sortida al carrer d’algú de casa per un tema d’intendència o farmàcia és d’un alt risc. És molt dur i difícil. Trobo a faltar l’escalf de molta gent estimada i sé que amb la distància forçada i aquest no contacte fem un acte d’amor.” “Plou, tot és gris, cerco llum i color. Tota la brama que m’arriba em porta cap a la foscor. Persisteixo, exploro, escorcollo arreu, trobo partícules de llumenetes que m’aixequen l’ànim i m’hi agafo tot buscant la llum…” Vinga, prove-ho, que teniu feina!

L'article original es va publicar, a El PUNT AVUI, el 26 de març 2020, quan feia tretze dies del confinament pel COVID 19

La Marató de TV3 i les assegurances

Publicat el per

La Marató de TV3 es dedica enguany a les malalties del cor i, entre altres aspectes, parla dels infants catalans afectats per una cardiopatia congènita Un conegut m’explicava que, ja fa uns quants anys, ell era un d’aquests nens, que va ser tractat al seu moment i que després sempre ha portat una vid a d’adolescent, de jove i d’adult absolutament normal, sense restriccions. Explicava, però, que pel fet d’haver patit la malaltia avui és víctima d’un abús financer escandalós. Resulta que, per fer una assegurança de vida, la companyia d’assegurances, vinculada a un banc que porta el nom del país, li exigeix un sobrecost del 200% sobre la prima. Vist el cas,(d’aprofitament econòmic)  seria gairebé obligat que aquestes entitats fessin importants aportacions a iniciatives com La Marató.

* Apunt publicat a @elpuntaviu 12/12/14http://www.elpunt.cat

La sanitat, un malalt crònic

Publicat el per
Foto de Joan Sabater

Foto de Joan Sabater

L’excusa que s’han malbaratat recursos en la sanitat pública ja no ens serveix. Les retallades que s’han produït aquests últims anys han estat de proporcions colossals, i han afectat el servei i l’atenció als pacients. Només cal anar a qualsevol hospital públic per sentir els comentaris del personal sanitari que es lamenta de la situació. O quan t’adverteixen de la llarga llista d’espera que et trobaràs quan et sotmetis a un tractament. Aquesta és la realitat. Escoltant recentment a Olot el conseller de Salut, Boi Ruiz, va quedar clar que el màxim a què podem aspirar és que la sanitat pública no empitjori. L’exconsellera Marina Geli adverteix de la necessitat d’ajustaments pressupostaris i de greuges territorials. Val més no posar-se malalt!

La sanitat, a l’UCI

Publicat el per

Recorden aquella cantarella sobre l’estat del benestar? Mentre uns deien que se l’estaven carregant, els altres ho negaven una i altra vegada. No sé qui té raó, ni m’interessa. El cert és que, a partir d’ara, en aquest país, si no et pots pagar una mútua privada, o tens diners o t’ho passaràs molt malament. Si ets pobre, tens pocs recursos, estàs a l’atur o t’han abaixat el salari, no et podràs permetre el luxe de posar-te malalt. Si tens aquesta desgràcia, encara que hagis pagat durant tota la teva vida laboral per tenir una atenció mèdica mínimament digna l’hauràs de tornar a pagar quan la utilitzis. Una atenció sanitària que, en contra del que es proclama, mai ha estat gratuïta, tots els treballadors l’hem anat pagant en cada mesada. A banda dels medicaments també ens faran pagar part de les pròtesis, del transport en ambulància i també les cadires de rodes. La sanitat pública que teníem està tocada de mort.

La llei del tabac

Publicat el per

Les crides d’alguns sectors a la desobediència contra la nova llei del tabac no tenen cap sentit. La normativa no vulnera cap dret, únicament posa limitacions, semblants a les que hi ha a molts països europeus. No acabo d’entendre aquests posicionaments en contra d’aquesta llei, que no s’han produït quan han entrat en vigor altres normatives. A algú li ha passat pel cap fer una crida contra la llei de trànsit que limita la velocitat de les autopistes a 120 quilòmetres, i organitzar una protesta circulant a 180 quilòmetres, o proposar que ens saltem els semàfors en vermell? Si diversos col·lectius comencessin a no fer cas d’aquelles lleis que, per una raó o una altra, no els agraden, les normes deixarien de tenir valor. És com aquells polítics que quan accedeixen al poder, el primer que fan es canviar tot allò que han legislat els seus antecessors.

Qui la fa, la paga

Publicat el per

La polèmica sobre els insults que el tertulià d’Intereconomía Eduardo Garcia Serrano va proferir contra la consellera de Salut de la Generalitat, Marina Geli, assenyadament ha passat gairebé desapercebuda a Catalunya i no ha merescut grans titulars. No es tracta de fer publicitat d’una cadena de televisió amb una tendència política molt marcada que té poca incidència a casa nostra, però resulta que el tema sí que ha estat molt comentat en els mitjans de comunicació estatals, més interessats en aquesta mena de controvèrsies. La gravetat de les injúries amb publicitat va fer que la consellera es querellés contra la cadena de televisió, i tot seguit el tertulià va demanar perdó. Ara es pretén que Marina Geli retiri la denúncia perquè l’home s’ha penedit cristianament de la seva falta. Les coses, però, no funcionen així, en el món real qui la fa, la paga, o almenys això és el que tots esperem. També d’en Fèlix Millet.

Sóc el número 12

Publicat el per
L’anestesista Juan Maeso (d’esquenes), condemnat a 1.933 anys de presó pel contagi massiu d’ hepatitis C, davant el tribunal de la secció segona de l’Audiència de València on es va celebrar la vista para determinar si havia d’ingressar de forma cautelar a la presó abans que el Tribunal Suprem resolgués els recursos de cassació.

Amb la campanya “ Sóc el número 12?” s’ha commemorat a Catalunya la diada Mundial de les hepatitis organitzat per la World Hepatitis Alliance, una organització no governamental que representa més de 200 grups de pacients d’hepatitis B i C de tot el món. La campanya s’ha adreçat al fet de que una part important de la població que pateix hepatitis B i C cròniques no ho saben i que la prevalença d’aquestes malalties és força elevada, així a nivell mundial han estimat que un de cada 12 adults pot patir-la.
Sobre aquesta malaltia vaig fer un treball d’anàlisi de Dret de Danys de la Facultat de Dret de la UOC, «La malaltia silenciosa. Reclamació de danys per infecció per sang contaminada amb el virus de l’Hepatitis C» que si és del vostre interès us en puc fer arribar un resum.(només cal que m’ho demanau amb un missatge en el bloc). Tot i que el vaig fer al 2005 i hi poden haver algunes dades desfasades copio tot seguit la introducció de l’estudi:
Introducció sobre la Hepatitis C
La Hepatitis C és una malaltia del fetge, que provoca que aquest òrgan vital s’inflami i deixi de funcionar correctament, es causada per infecció amb el virus hepatitis C, anomenat VHC (Human C Virus). El VHC, descobert al 1989, és un petit virus de la família Flaviviridaque que no està relacionat amb els virus que causen la hepatitis A i B. Quant encara no era conegut del tot s’anomenava hepatitis no A, no B.
La Hepatitic C es transmet per la sang, per contacte amb la sang d’una persona infectada. Són possibles causes de contaminació les transfusions sanguínies, però també les que es produeixen a traves de punxades amb instruments contaminats i molt excepcionalment es contrau amb una relació sexual. Els dos grans grups d’infectats actualment són persones grans de 60 anys que fa molt temps es van sotmetre a una transfusió sanguínia o a una intervenció quirúrgica amb material infectat, o bé persones entre 30 i 40 anys, que en la seva joventut van tenir conductes de risc amb les drogues. Segons els darrers estudis per les últimes infeccions que s’estan detectant hi ha un nou grup que es correspon a les persones que es sotmeten a l’acupuntura o es fan piercings o tatuatges en centres que no reuneixen les condicions sanitàries mínimes.
Es calcula que a l’Estat espanyol, hi ha un milió de persones (al 2003) , entre un 2 i un 3 per cent de la població, que pateix hepatitis. Segons estudis recents hi ha100.000 persones a tot l’Estat, 15.000 d’elles a Catalunya, que estan infectades per l’hepatitis C però desconeixen que pateixen la malaltia. Una de les característiques de l’hepatitis C és que no pot presentar símptomes durant 20 o 30 anys, per la qual cosa també és coneguda amb el nom de la malaltia silenciosa, el que dificulta el seu diagnòstic. Sovint es detecta de forma casual en alguna anàlisi rutinària quan es detecta un increment de les transaminases.
Tot i que en molts casos és una malaltia asimptomàtica pot tenir un progrés cap a malalties hepàtiques greus, cirrosi i hepatocarcinoma, que són causa importat de mortalitat. Actualment no existeix cap vacuna contra aquest virus que només es pot atacar amb tractaments a base de subministrar interferon als afectats, sense una garantia de curació. Darrerament s’apliquen tractaments molt agressius combinats d’interferon pegilado amb rivaviria amb un èxit de curació de més del 50% dels pacients, a bada de les nombroses recaigudes. El problema d’aquests tractaments, a banda de la no garantia de curació, són els efectes secundaris amb un quadre pseudogripal, calfreds, febre, cefaleas, anorèxia, nàusees, insomni, caiguda del cabell, irritabilitat, ansietat i depressió entre d’altres. Malgrat que hi ha casos de curació, no es poden descartar mai les seqüeles que deixa de per vida la malaltia.
La vida personal, laboral i familiar dels contaminats es pot trobar molt afectada, fins al punt que s’aconsella a totes les persones que conviuen amb un infectat, que es facin la prova per a la detecció de la hepatitis C i que adoptin un seguit de mesures preventives.
El virus de l’Hepatitis C (VHC) va ser identificat i descrit al 1989 i fins al 1990 no es van disposar de mitjans tècnics adients per a prevenir la seva transmissió a través de la sang, en forma d’un test de detenció d’anticossos VHC, que es va començar a aplicar amb caràcter obligatori en totes les unitats i bancs de sang i plasma segons el que estableix l’Ordre del Ministeri de Sanitat i Consum del 1990. derogada .

En relació al dia mundial de l’Hepatitis C, és interessant aquesta web argentina: Dia Mundial de la Hepatitis Argentina

Geli i l’Hepatitis C

Publicat el per
La consellera Marina Geli pot dir missa si vol però no pot donar per tancar un cas com el contagi de l’hepatitis C a tres nens en un centre public de sanitat, ni afirmar que no hi ha culpables.
En aquest cas la consellera hauria de ser més humil i assumir les responsabilitats que comporten el càrrec i demanar excuses als pacients afectats i a les seves famílies, que hauran de viure durant anys si no tota la seva vida pendents d’un virus com l’Hepatitis C que no patien quan van confiar la seva salut a la sanitat pública del país.
Hi ha responsabilitats de l’Administració catalana. L’Hepatitis C no es transmet per l’aire, sinó pel contacte directe de sang amb sang o pel contacte de la sang del pacient amb algun estri quirúrgic o mèdic que havia estat infectat anteriorment i que després s’ha utilitzat sense les precaucions necessàries. Avui i des del 1989, en que es va conèixer oficialment l’existència d’ aquesta malaltia crònica com a hepatitis C, la seva transmissió o contagi, ja no és fruit de cap accident, es tracta d’un cas de negligència mèdica o sanitària.
Enllaços i més informació sobre aquest cas:

Hepatitis C i la multicausalitat

Publicat el per

La consellera de Sanitat de la Generalitat, Marina Geli, ha assegurat que el contagi d’hepatitis C de tres nens d’entre 3 i 12 anys que se sotmetien a hemodiàlisi a l’hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona “és un tema accidental” i afegeix “Crec que no trobarem com va passar” perquè “forma part de la multicausalitat.

CiU i el PP ja han demanat que s’obri una investigació sobre aquest contagi d’hepatitis C. La resta de grups, els del govern, callen. Cal que es demanin responsabilitat polítiques, i que no ens oblidem que no és la primera vegada que es produeix un contagi d’hepatitis C a casa nostra.
Fins ara el cas més greu en l’àmbit de la sanitat catalana es va produir al 2001 amb el contagi amb aquest virus de 13 persones a l’Hospital de Figueres.

En tots els casos es diu que es molt complicat esbrinar l’orígen de la infecció que condemna als afectats a patir un autèntic calvari, que els pot deixar seqüeles irreparables en un òrgan vital i en els pitjor dels caos els pot arribar a produir la mort.
Els polítics han de respondre, davant la societat i les l’Administració, com a tal ho haurà de fer judicialment davant de les famílies afectades que entenc i animo ha presentar demandes civils al jutjat, que determinarà fins a on hi ha hagut negligència.

No hauria d’actuar la Fiscalia, en un cas com aquest que crea alarma social? Parlem de nens.
No oblidem que al País Valencià un metge anestesista va contaminar amb aquest virus a més de 270 pacients.