Sense Presses

Us recomano les darreres pel.lícules que he vist :

Recordeu la doble de Natalie Portman a Star Wars Ep I ? Doncs ara és l’Elisabeth (Keyra Knightley) a Orgull i prejudici, una adaptació de la novel.la de la Jane Austen.

És una bona pel.lícula d’època semblant a Sense & Sensibility o L’edat de l’innocència, totes dues amb la Winona Ryder. Els personatges i el guió són força fidels al text literari, malgrat que sobrin les paraules amb el fantàstic repertori de mirades i expressions que ens ofereix la Keyra, ben respostes per un Matthew Macfadyen (Mr. Darcy) que aconsegueix transmetre el caràcter esquerp i alhora romàntic del seu personatge.

La posada en escena i vestuari són també molt aconseguits, tot i que una mica efectistes. La fotografia està bé, però no arriba a l’aconseguida per Kubrick a l’innoblidable Barry Lindon. També és divertit veure les actuacions dels veterans Donald Sutherland (pare), Judy Dench (tia de Mr. Darcy) i la sempre divertida Brenda Blythin (mare). Interessant.

Si després de veure Orgull i Prejudici, encara queda algú amb prejudicis socials, recomaneu-li Brokeback mountain. Dos cowboys dels més durs i virils descobreixen la seva sexualitat en un dels ambients més masculinament estereotipats com era (encara és ?) el far west americà.

L’Ang Lee amb pocs elements però de qualitat : quatre actors fantàstics, una fotografia ben treballada i una música ben escollida, explica una història subtil, de poca complexitat argumental però de profunds sentiments. Molt recomanable.

… i per últim i per mi, la millor de les últimes pel.lícules del Woody : Match Point que curiosament té molt a veure també amb orgulls, prejudicis i diferències de classes socials.

El fet de marxar de Manhattan i rodar la pel.lícula a Londres semblava com si el Woody hagués canviat de registre. Els seus típics tics no hi són tant evidents (món jueu, central park, la mort, jazz dels 50,…) però, fent un petit esforç podreu identificar totes les característiques del genial autor. La història de l’escalador i de l’importància de l’atzar a la vida és explicada d’una manera exemplar i té la seva representació magistral en l’escena de l’anell que no arriba a les aigües del Tàmesi. El final, per a mi és anecdòtic i no és el més important del guió. Tot i ser divertit i sorprenent, el considero una manera elegant d’acabar la història picant l’ullet a l’espectador, a lo Hitchcock.

Com sempre ens té acostumats, els casting és perfecte. Si el John Rhys Mayers sorprèn per la seva interpretació, l’Scarlett Johansson enlluerna per la bellesa i caràcter que dóna al seu personatge. D’altra banda, els actors que donen vida a la família de classe alta, especialment la muller i el seu germà, són totalment creíbles. Nou us la perdeu ! Imprescindible !