El Punt El Punt https://blogs.elpunt.cat/sensepresses
Articles
Comentaris

El silenci abans de Bach de Pere Portabella és una de les darreres pel.lícules que he vist on he trobat escenes que per sí soles ja justifiquen la visió d’un film.

Com evidencia el títol, Bach i la seva música és el fil conductor d’aquest treball del director català, però lluny de ser únicament una biografia del compositor portada al cinema, intenta anar més enllà donant una visió de com afectà la seva música des de l’aparició de les seves composicions fins als nostres dies, influint a tothom. Des de Mendelson, passant per intèrprets de cambra actuals fins a venedors o transportistes de pianos, tots obtenen plaer en les seves vides gaudint de la perfecció de les seves obres.

Com si d’una peça musical es tractés, els primers minuts del film amb una sala buida només omplerta per la música d’un piano interpretant Bach sense pianista, és especialment evocadora i conforma una perfecta obertura al seguit d’imatges que se’ns proposen a continuació per fer-nos comprendre la grandesa de l’alemany. El piano caient al mar, la interpretació dels violoncels al metro i novament com a cloenda un piano tocant sense intèrpret, són les altres imatges que coincideixo amb Josep Duran, acaben esdevenint del millor de la pel.lícula.

Una bona raó per redescobrir Bach.