Des d’uns anys ençà , el cinema argentà va arribant a casa nostra amb un cert èxit a les nostres sales.
A banda de la bona realització de moltes de les seves produccions, un dels principals culpables d’això és Ricardo DarÃn. La seva senzillesa i carisma personal el sap transmetre a la perfecció a la pantalla i sempre ens ofereix personatges sincers, purs i creïbles. Molts el vam descobrir a Nueve Reinas, El mismo amor, la misma lluvia i sobretot, a El hijo de la novia, una de les millors sorpreses que ens va dur el 2001 per la seva tendresa i frescor.
Aquest passat 2007, després de la mort sobtada del seu realitzador (Eduardo Mignogna) setmanes abans d’iniciar el rodatge, DarÃn també assumia la direcció de La Señal, fent novament una nova demostració de la seva professionalitat i encara millor fidelitat a un amic.
El film és una peça de tall clà ssic, del més pur gènere negre. Amb la seva fotografia de colors poc saturats i omnipresència de negres, és un clar homenatge a grans pel.lÃcules dels anys 40-50 com Laura (fins i tot en una escena al cinema, és precisament Laura la pel.lÃcula que s’està projectant), El falcó maltès o El son etern.
En aquest sentit, i tenint en compte que explota els trets caracterÃstics d’aquest tipus de cinema, és una pel.lÃcula que sense ser una obra mestra, us agradarà .
