Lluny d'ella
30 desembre 2008 per Dani Coll
Diuen que ningú no mor del tot mentre hi hagi algú que el recordi, però pot passar que patim l’oblit en vida i hagi de ser qui més ens estima qui hagi de recordar per mantenir la vida, els nostres records.
La Sarah Polley, una de les actrius caracterÃstiques dels films d’Isabel Coixet (la recordareu a “La meva vida sense mi”, “La vida secreta de les paraules”), signa el guió i la direcció de Lluny d’ella (2006), la seva primera pel.lÃcula.
No sé què pensareu els que hà giu vist el film, però l’he trobat una història és plena d’humanitat i tendresa, explicada d’una manera subtil i elegant, utilitzant més les imatges que no pas els dià legs per narrar els difÃcils sentiments que aquest admirable home es troba davant la difÃcil situació en què la vida l’ha posat.
Segurament, hi haurà qui trobarà que, en alguns moments de la pel.lÃcula, hi ha un cert abús de la tendresa (com ja passa amb Coixet) però, d’una banda, l’homenatge que es fa a totes les famÃlies que lluiten dià riament amb aquestes malalties i de l’altra, els ulls d’una Julie Christie intemporal, s’encarreguen de perdonar-ho tot.
Un bon film que he recuperat del calaix de pel.lÃcules pendents que tinc i que també us recomano que no deixeu caure en l’oblit.
