Viatge a Darjeeling
23 maig 2009 per Dani Coll
Wes Anderson és un d’aquests directors anomenats joves indies (com Spike Jonze, Julie Delpy, Miranda July,…) per crear un cinema molt personal, fora dels cànons habituals, amb una manera de veure el cinema com una extensió del nostre pensament, de tot allò que li va passant a la vida, de les diferents idees durant el procés creatiu més que no pas com a resultat definitiu d’una idea planificada.
A Viatge a Darjeeling (The Darjeeling Limited, 2007), ens trobem amb un film fresc, suggerent. Més que pel seu guió, que podríem dir no és especialment original, és per la forma d’explicar, de mostrar-nos els diferents tics dels personatges que van composant aquest viatge espiritual a la sempre inspiradora Índia. Les excentricitats i discussions insulses entre els tres germans, fruit del poc coneixement i confiança que es tenen l’un en l’altre, amb el profund dolor -desconegut fins llavors – que senten per la mort del seu pare, esdevindran el nucli d’aquesta història.
Lluny de cercar la fotografia preciosista i els vius colors que ofereix una cultura tan rica com l’índia, Anderson aconsegueix transmetre l’essència i espiritualitat de les diferents localitzacions de forma indirecta, integrant-ho com un decorat a la història, però no deixant que en sigui protagonista principal. La música que apareix al film és remarcable, barrejant peces clàssiques, amb folk de la zona i pop modern. Com a curiositat, hi ha algunes col.laboracions especials com les de Bill Murray, Natalie Portman i Anjelica Huston.
Una pel.lícula per passar una bona estona veient una manera diferent de dibuixar personatges.
