Sense Presses

No sóc gaire amic de pel.lícules de terror i menys de les de sang i fetge, però aquest film suec Deixa’m entrar (Let the right one in, 2008), tot i que segurament es podria considerar dins d’aquest genere, n’escapa una mica gràcies a la subtilesa i profunditat amb què s’expliquen els sentiments dels personatges d’aquesta tenebrosa història.

La gèlida ciutat sueca on viuen els protagonistes, les seves habitacions i cases buides i austeres per la dificultat econòmica, les relacions familiars esquinçades per la separació matrimonial, les dificultats de relació escolars i una inexplicable predisposició sàdica d’Oskar, un nen de 12 anys aparentment corrent, conformen un clima molt particular que donen un caire especial al film, innovador.

No explico res més del film pels qui no l’hàgiu vist perquè entenc que és millor anar-lo a veure sense saber-ne massa coses i, com si fóssiu el mateix Oskar, anar-les descobrint vosaltres mateixos.

A destacar la magnífica interpretació dels dos nens protagonistes, Kåre Hedebrant (Oskar) i Lina Leandersson (Eli) i també la fotografia subtil on es combinen primeríssims plans i desenfocs per detallar els sentiments dels personatges amb plans molt oberts del paisatge quan es tracta de transmetre la sensació de buidor i soledat dels llocs.

Una molt bona pel.lícula ‘de por’ on no hi ha falta de res del que podríem dir exigeix el génere, però narrada amb una gran sensibilitat i profunditat. Cal veure-la.