Sense Presses

Atrapada en una gàbia de rutina, forjada del masclisme imperant als EEUU dels anys 50 que l’ha convertida en mestressa de casa, April lluita per sortir-ne davant tota una societat establerta que veu la seva com una situació normal. Els seus dubtes existencials, les seves il.lusions i somnis de fer quelcom diferent, especial, compartits amb el seu marit qui també anhela ésser algú, hauran de vèncer el poder del benestar que els ofereixen els diners i la convenció social.

Aquesta seria la trama de Revolutionary road (2008), la darrera pel.lícula del recordat Sam Mendes per la seva gran American Beauty (1999), on la seva muller(des de 2003)  Kate Winslet (El lector, Oblida’t de mi,  Titanic, Hamlet, Sentit i sensibilitat) amb una meravellosa interpretació dóna vida al complex personatge d’April.  Realment, tant el BAFTA, com el Globus d’Or com l’Óscar a la millor actriu són totalment merescuts per aquesta noia anglesa que ha demostrat ser una molt bona actriu. També Leonardo Di Caprio sorprèn per la sobrietat i profunditat que és capaç de donar al seu personatge, tot i que malgrat brillar en alguns moments, no aconsegueix convèncer tant com la seva companya. El repartiment és també força bo. Destaca la presència de la Kathy Bates (Tomàquets verds fregits, Misery, Dolores Clairbone), una actriu que només amb la seva presència aporta riquesa als films on participa.

Un bon film, ben estructurat, amb un guió i diàlegs ben treballats i que m’ha recordat força Lluny del cel (Far from heaven, 2002) on una altra de les meves actrius preferides, Julianne Moore, fa un paper similar ambientat també a la mateixa època i que no em puc estar de també recomanar-vos si no l’heu vist.