Sense Presses

En la meva opinió, el pitjor que li pot passar a un film és no tenir res a dir, quedar-se en només un seguit d’imatges més o menys suggerents però que no transmetin cap nova idea ni expliquin una història que ens conmogui. 

Em sap greu dir-ho, però és la sensació que vaig tenir després de veure Map of the sounds of Tokyo (així, en anglès, tal i com es projecta a les sales), la darrera pel.lícula d’Isabel Coixet (La vida secreta de les paraules, La meva vida sense mi).

I és que em sembla que la directora catalana s’ha deixat captivar excessivament per aquest món tan exòtic i curiós de la ciutat nipona perdent una mica el sentit del que ens volia explicar. El guió que explica l’especial relació entre Ryu (Rinko Kikuchi) i David (Sergi López), tot i que certament és poc convencional, no acaba de sorprendre ni emocionar. Especialment fluix el paper de l’actor català el qual, potser pel poc suc del seu personatge, molt pla i poc detallat, ofereix una visió força superficial.

A destacar la fotografia que sí és força interessant (evocant el seu admirat Wong Kar Wai) i un seguit de curiositats i anècdotes de la vida a Tokyo, però poca cosa més.

Una llàstima perquè Coixet, amb les seves anteriors pel.lícules, malgrat tendir sempre a un excés melodramàtic, sí que aportava frescor i noves idees que no et deixen indiferent. 

+ Comentaris
Imatges sofisticades d’un amor extrem i previsible (Àngel Quintana)
Coixet revela la seva passió pel Japó (Raül Maigí)