Sense Presses

 
” I am big. It’s pictures that got small ! “

Aprofitant que a la Filmoteca de la Generalitat aquest passat novembre s’ha programat tot un seguit de pel.lícules de Billy Wilder, em va picar el cuquet de revisar Sunset Boulevard (1950), El crepúsculo de los dioses a Espanya.

Després de quasi 60 anys, la pel.lícula segueix emocionant i mantenint-se com un dels millors films de la història del cinema. La magnífica resolució del guió dels incansables Wilder i Brackett, la mítica interpretació de Glòria Swanson i la presència al càsting de figures llegendaries com Erich Von Stroheim, Cecil B. DeMille, Buster Keaton, H. B. Warner i Anna Q. Nilsson (sensacional homenatge al cinema mut) fan que el film es continui recordant com una peça mestra, com una joia que de tant en tant ens agrada de tornar a contemplar i admirar.

Tot al film és cinema en estat pur : Wilder, ens dóna una visió del món de Hollywood dels anys 40 amb la seva característica mirada plena d’ironia i humor negre. Profund coneixedor del llenguatge cinematogràfic, ens ofereix escenes inoblidables com la inicial amb el contrapicat del guionista mort dins la piscina (qui esdevindrà el narrador de tota la història) i la commovedora escena final a les escales de Norma Desmond (All right, Mr. DeMille, I’m ready for my close-up).  

Envoltat de grans professionals  (i amics) com Charles Bracket i Fanz Waxman – autor d’una banda sonora inseparable de les imatges – amb el vestuari de la mítica Edith Head, i gaudint del magnetisme dels personatges del cinema mut anteriorment comentats, Sunset Boulevard, esdevé una crítica del món del cinema de Hollywood però feta per algú qui no oblida en cap moment que també en forma part.