Sense Presses

Digues-m’ho i ho oblido, ensenya-m’ho i ho recordo, involucra-m’hi i ho aprendré. Benjamin Franklin

La frase és aplicable a la ciència, però també perfectament adaptable a l’aprenentatge de l’assignatura més important que tenim tots que és la de la vida.

A An Education (2009, Lone Scherfig), la directora danesa (Italià per a principiants, Wilbur es vol suicidar) ens proposa una història d’una noia jove anglesa que es debat entre la seva brillant vida acadèmica i el descobriment del món i dels seus sentiments, naturals a la seva edat. Dins el marc de l’encarcarat sistema educatiu anglès i la sofisticada societat londinenca dels anys 60, Jenny, representa un exemple de particular Carpe diem que aboca a la reflexió eterna de com podem ser feliços : fent més ús de la raó o seguint el nostre cor.

Altres temes com la relació entre un home adult i una jove inexperta o l’efecte repressiu d’uns pares autoritaris a la seva filla també hi són presents, però no representen el nucli important del film.

Un film molt vital i fresc, d’aquells que aprofitant el gran magnetisme de la seva protagonista (Carey Mulligan està fantàstica el aquest paper) ens atrapa i ens fa identificar completament amb la història, aconseguint que experimentem més sensacions de les que el propi film explicita.

Molt recomanable. No us la perdeu.