Sense Presses

La família, amb totes les seves formes i variants, és segurament un dels millors invents que ha fet la humanitat. La complexitat i sofisticació dels nostres sentiments en les relacions humanes no ha fet més que augmentar el grau d’intel·ligència de l’home. Paradoxalment, fent-nos més febles i vulnerables, la relació amb els altres, especialment els més propers, ens ajuda a ser més forts i madurs.

El primer dia de la resta de la teva vida  (Le premier jour du reste de ta vie, 2008)  és un film d’aquells que aconsegueix commoure i sentir-nos-hi propers precisament per explicar-nos vivències que tots hem viscut o podem viure amb les nostres famílies. El mateix títol ja ens proposa un sentit de la vida : començar de nou cada dia, vivint el present i gaudint de l’etern carpe diem.

 

 

El director francès Rémi Bezançon, amb aquesta comèdia dramàtica (o drama còmic, si us agrada més), estructurant la narració en els cinc punts de vista dels membres d’aquesta família al llarg d’un parell de dècades, ens proposa una manera molt positiva i optimista d’enfocar la vida : plorant i rient, patint i gaudint, lluitant i descansant. En definitiva, en una paraula : vivint.

Recupereu-la si no la vau veure. Val la pena !