Sense Presses

No hi ha dubte que els mags deuen existir perquè és l’única explicació a una peça tan exquisida de cinema d’animació com la que han aconseguit Jacques Tati i Sylvain Chomet amb L’Il·lusionista (L’illusioniste, 2010).

Un film que vol recuperar l’animació més clàssica, donant més importància al traç del dibuixant que no pas als sofisticats models gràfics computeritzats d’avui dia. La vida d’aquest personatge á la Mounsieur Hulot ens porta a un retorn al ‘cinema de dibuixos’, amb una clara referència al còmic de qualitat, on cada vinyeta és dissenyada amb meticulositat i creativitat, sense cercar l’espectacularitat però aconseguint sorprendre per la seva sublim tria de colors i formes.

Pràcticament sense diàlegs i deixant únicament la música com a únic representant sonor, el cuidat aspecte visual acaba regnant durant tot el metratge d’aquesta subtil i tendra història del mag francès i la noieta.

Els paisatges de la bonica Escòcia i els diferents carrers de Princess Street, la Royal Mile i el castell de la fantàstica ciutat d’Edimburgh, acaben donant un toc perfecte a aquesta elegant i emotiva pel·lícula.

Un plaer veure-la tot i que, incomprensiblement, ni el fet de guanyar l’Óscar 2010 a la millor pel·lícula d’animació, hagi servit perquè es projectés extensivament a les nostres sales.