Sense Presses

Passa sovint que quan els temps són difícils pel cinema , llavors apareixen perles com la pel·lícula italiana Che bella giornata (2011) que, amb un pressupost i recursos mínims, esdevenen tot un fenòmen d’espectadors i crítica.

Amb el sorprenent i carismàtic desconegut Checco Zalone (pronuncieu Queco) i un guió divertidíssim, farcit de gags i dobles sentits, alhora que terriblement àcid i crític amb la societat italiana, el film ha aconseguit que els italians vagin al cinema, riguin i s’ho passin bé recuperant la mítica comèdia a l’italiana de temps passats. L’èxit ha estat tan gran que amb els 5 primers dies va recaptar més que Avatar !

És curiós com films com aquest o la també simpàtica  Benvinguts al nord (França, 2008) del Danny Boon a França, prenent-se amb humor com les seves societats afronten problemes com el racisme, la corrupció política o el classisme, aconsegueixen exportar els seus productes a d’altres llocs. I és que, al cap i a la fi, les persones i els problemes són els mateixos, el que canvia són les formes.

Malauradament, encara no se sap quan podrem veure l’estrena d’aquest bonic dia a Espanya, però realment us recomano que no la deixeu escapar, o encara millor, que aconseguiu el DVD/BR en VO perquè és molt bona i entretinguda.