Finalment ha arribat als nostres cinemes la tan anunciada Avatar de James Cameron.
Des del punt vista visual representa un pas endavant en la realització digital. La perfecció i detall del món creat, la naturalitat i elasticitat dels moviments dels personatges,  i les textures de tots els elements tant els inerts com els vius és increïble i aconsegueix deixar-nos bocabadats, enfonsats a la butaca.
Ara bé, sota aquesta fita tecnològica, Cameron segueix essent un director que compleix ben justet amb els guions i ofereix ben poca profunditat als seus films. Si a Titanic, ens passavem dues hores esperant que s’enfonsés el vaixell mentre se’ns explicava de forma ben convencional i superficial una història d’amor entre una parella de classes socials diferents, a Avatar, passats els primers minuts de novetat on es detalla el món i la situació on ens trobem, no escapa a cap espectador com anirà la cosa i quin serà més o menys el resultat de tot plegat. I és que el llegendari maniqueisme de Hollywood de bons molt bons i de dolents ben dolents, juntament amb l’estructura simple d’introducció + conflicte + batalla final, i l’esperada història d’amor impossible entre éssers dels dos mons embolcallant-ho tot, hi són ben presents.
El guió manlleva gran part de la seva essència d’altres films com Matrix o Alien, constituint bà sicament un western modern. Això sÃ, un western immers dins un món digital i virtual, amb uns bons (indis) que lluiten pel seu territori i la mare natura i uns dolents (ianquis) poderosos i malvats moguts únicament per la seva cobdÃcia.
Una pel.lÃcula que val la pena veure i que gaudireu si no n’espereu més del que pretén.
+ Opinions :
Promeses Incomplides . Àngel Quintana.
Avatar. Salvador Montalt.
Avatar entra en la historia. El PaÃs. RocÃo Ayuso.
