A vegades, davant el pragmatisme i funcionalitat de la vida quotidiana, va bé deixar-se endur per la filosofia o poètica oriental que destil.len pel.lÃcules com Ferro 3 (3-Iron) del coreà Kim-ki-duk (conegut arran de la seva visual Primavera, estiu, tardor, hivern,.. primavera ).
Ferro 3 és un film minimalista. Especialment centrat en l’imatge. El director fa que sigui únicament la cà mara la que parli i expliqui la història. Els actors, sobretot els dos protagonistes no tenen dià legs, si més no, no com estem acostumats : parlant. Kim-ki-duk proposa un dià leg centrat en la mirada, en el gest per aixà expressar tot el que senten els personatges. Aquest artifici funciona molt bé tenint en compte que es tracta d’una història d’amor en què dues à nimes perdudes es troben i s’enllacen per sempre allà on ningú no les pot veure.
No és que sigui un admirador d’aquest tipus de cinema, personalment m’agrada que els personatges s’expressin també, o majorità riamnent amb paraules, però sà que val la pena veure aquesta pel.lÃcula per tastar una manera diferent d’explicar les coses.
Què en penseu ?