Hi ha moltes maneres d’anar contra Catalunya. El PP sempre ha pensat que bordant molt fort ens acollonien prou per tenir-nos a ratlla. Al PSOE sempre han fet les coses diferent. Sempre s’han presentat com els grans aliats que el país necessitava per anar endavant, però, a l’hora de la veritat, la seva política vers el Principat ha estat tan nefasta com la del PP i, fins i tot, ha arribat a superar-la. No sabria dir quina mena de buc, continuant amb el símil de Puigcercós, és en Zapatero. L’únic que tinc clar és que no tenim finançament, l’Estatut penja d’un fil i que quan poden des de Madrid ens retallen autogovern, com en el cas de les subvencions del 0,7% i el traspàs de l’aeroport d’el Prat. El pitjor de tot, però, és que Catalunya no reacciona. El país s’està quedant aïllat i sembla que ens hem resignat a anar cada cop pitjor. Estem anestesiats i això és més preocupant que no pas que des de Madrid ens facin la vida impossible, que això ja forma part d’una tradició històrica…