Bermejo, una dimissió esperada

El ministre Bermejo ha estat víctima dels seus excessos i, perquè no dir-ho, dels seus hàbits cinegètics. A l’Espanya progre de José Luís Rodríguez Zapatero anar de caça s’interpreta com una cosa rància, més pròpia de la dreta, sobretot si allà et trobes amb un jutge que investiga el principal partit de l’oposició. Si a més tens el mateix cognom que un personatge de la magnífica berlengariana La escopeta nacional  ja estàs mort com un conill (mai més ben dit). Sincerament, penso que aquest afer de la caça li ha fet més mal que tota la prepotència que ha destil·lat tot el temps que ha exercit de ministre. Evidentment que l’episodi de la vaga de jutges li ha fet mal però si l’han fulminat ha estat per no saber guardar les aparences. Sacrificar-lo en època electoral, a més, pot ser interpretat pels electors com un signe d’autoritat de Zapatero, més que no pas com una debilitat per la pressió que estava exercint l’oposició. El punt del partit, doncs, és pels socialistes, sobretot per la falta de lideratge que transmet Rajoy.