Pedro Solbes, explica el president Rodríguez Zapatero, domina l’estilet de l’ironia. És fi. Quan diu que enveja Bermejo pel fet que és exministre fa conya amb els periodistes. No dic que no, però aquest no és el primer cop que Solbes manifesta el seu cansament. Un estat provocat per la crisi econòmica i financera i per les negociacions per la qüestió del finançament autonòmic. Solbes s’ha trobat, sense ganes, entre l’espasa i la paret: el president espanyol va prometent a tots els presidents de comunitats autonòmes un finançament fantàstic quan ell pensa que l’Estat no està en el seu millor moment econòmic per anar satisfent unes demandes que fa la impressió que creu desmesurades. Li ha de fer mandra, a més, seure’s amb uns personatges -els banquers- que pensen fer el que els roti per molt que el govern els demani més implicació i que actuïn com a revulsius de la crisi. Només falta Joaquín Almunia rectificant-li constantment les previsions a curt, mig i llarg termini. Estant així les coses, el millor que podria fer el ministre és fer les maletes i deixar camp lliure a algú altre amb més energia i determinació per enfrontar-se a la crisi i més receptivitat per escoltar les justes reclamacions, entre d’altres, de Catalunya. Ja és ben trist haver de coincidir amb l’opinió del PP…

Per cert, en Jap, com sempre: genial!