Els canvis al govern de l’Estat tenen molt poc a veure amb la crisi econòmica, contràriament al que ens venen des dels mitjans de Madrid i des dels catalans que van a la roda dels socialistes. El quadre final és el d’un executiu molt polític, l’autèntic nucli dur del PSOE, que té un component ideològic fortament centralista, per molt que el titular de Cooperació Territorial sigui el fins ara president de la Junta d’Andalusia. Els socialistes volen donar per tancat el model d’Espanya després de la conquesta del País Basc i res millor per fer-ho que un polític criat políticament a Madrid que es presenti com a andalús. La implantació d’aquest model únic comporta garantir els mecanismes de cohesió de l’Estat; un d’ells, la llengua. La manera com Zapatero entén la realitat plurinacional de l’Estat i la diversitat lingüística és mantenir el Ministeri de Cultura –que un govern realment progressista hauria d’eliminar i transferir-ne els fons a les comunitats autònomes– i col·locar-hi al capdavant una persona que ha donat suport públicament al Manifiesto por la lengua común. Ángeles González-Sinde, la nova ministra, demostra la seva incultura quan assegura que «hi ha autonomies on els nens només saben desenvolupar-se en la seva llengua materna». A banda dels Goya guanyats com a guionista i realitzadora ja en pot anar encarregant un de nou per al paper d’actriu dramàtica. Què pot esperar Catalunya d’aquesta ministra? Amb aquestes idees: res de bo. Caldrà veure, ella que està abocada al món del cinema, com encaixa des de la capital la vocació del govern català de promoure el català a la pantalla gran. Quan més ens calien aliats des del govern central ens envien la cavalleria espanyolista. Així anem…