No deixa de causar una certa perplexitat l’acord que el PSC i el PP han assolit a l’Ajuntament de Barcelona pel cas del castell de Montjuïc. Primer, perquè consagra una extravagància: el Ministeri de Defensa (el fa força anys conegut com a Ministeri de la Guerra) forma part destacada d’un consorci que ha de gestionar un santuari de la pau. Segon, perquè relega la Generalitat de Catalunya i el seu President a la vicepresidència segona, un gest protocolàriament molt lleig. Tercer, perquè trenca tot l’equilibri polític català. Definitivament demostra que quan es tracta de fer la seva, els socialistes no fan escarafalls a res, fins i tot a pactar amb el denostat Partit Popular; ara bé, fer-ho contra l’opinió dels socis actuals, dels passats i de l’oposició nacionalista, és a dir, contra tots, potser és passar-se de rosca. A Catalunya no semblava possible, però com molt bé ha dit un regidor convergent barceloní, també hi pot haver una majoria nacionalista espanyola. Una combinació més a tenir en compte en les pròximes eleccions al Parlament…