No anem bé. Si la resposta unitària dels partits catalans a la manifestació d’aquest dissabte és tombar la ILP per convocar un referèndum d’autodeterminació a Catalunya i fer-se enrere sobre la IP d’una consulta sobre la independència és que hi ha alguna cosa al cap dels dirigents polítics d’aquest país que no els rutlla prou bé. Tenen una capacitat espectacular per passar-se per l’engonal el clamor expressat pel poble al carrer. Això o és que comparteixen el que pensa Alícia Sánchez-Camacho, quan diu que la Catalunya real no era la que es va manifestar dissabte. Com a mínim la gent del PP i Ciutadans tenen la dignitat d’actuar com pensen. Se’ls ha d’agrair la sinceritat, sempre respectable. Altra cosa és el cinisme d’aquells que es presenten com a defensors de la independència de Catalunya o els que exigeixen que la consigna del dret a decidir s’inclogui en una declaració del Parlament. Au vinga, a pastar fang tots plegats. No hi ha més cec que aquell que no vol veure, ni més sord que el que no vol escoltar. Els nostres polítics volen que aquest país continuï sent una joguina trencada per poder-hi jugar amb comoditat. Potser els convindria a tots plegats trobar-se una estripada massiva de carnets d’aquells que en tenen.

Bons seguiments de la notícia sobre les dimissions d’Alfons López Tena i d’Uriel Bertran a El Punt/Avui, a Vilaweb, i Racó Català. En aquest enllaç, la notícia al web del Parlament.