A Carod-Rovira se li poden retreure moltes coses. Les mateixes que ara ja, o d’aquí a un temps, se li podran retreure a Joan Puigcercós. Carod, però, ha fet una feina molt important aquests anys. Ha normalitzat Esquerra Republicana i l’ha anat allunyant de l’extravagància dels Hortalans, Coloms i Raholes. La maduració política d’ERC es deu en bona part al treball conjunt del tàndem Carod-Puigcercós, que ha treballat de valent per convertir ERC en un partit de govern. La contribució, que s’haurà de valorar amb perspectiva històrica, de Carod ha estat l’aposta per portar el PSC cap a posicions més sobiranistes, atiant-ne les contradiccions internes i buscant el creixement electoral a partir d’una part del vot flotant socialista. Fa temps que va descobrir que hi ha més vots a gratar a l’esquerra que no pas en la línia de Convergència, si més no mentre la federació aguanti les empentes i continuï sent un tot. El temps dirà si la seva estratègia de nacionalitzar el PSC ha estat més reeixida -sobretot gràcies a l’ajut de Madrid- que no pas l’opció d’un front nacionalista amb CiU. Esquerra ha de saber aprofitar aquest actiu i mantenir-lo en forma, com Convergència ha fet, mal que li pesi, amb Jordi Pujol.