L’accident de l’Airbus d’Air France desaparegut en ple vol ha generat una dinàmica que ens hauria de fer reflexionar a tots aquells que ens dediquem al món del periodisme. La majoria de diaris pretesament seriosos de l’Estat han dedicat espai i tinta a parlar de la vida privada d’Anna Negra, la viatjera catalana del vol que forma part de la nissaga Raventós (la dels vins i caves). La tragèdia s’ha tractat amb la mateixa poca cura que acostuma a fer-ho la premsa rosa. La història sempre s’explica millor amb imatges però no n’hi havia d’Anna Negra, o sí? Abans, els periodistes ens veiem obligats a recórrer a les famílies i demanar la seva autorització per publicar imatges dels seus parents difunts o desapareguts. Sense consentiment no hi havia imatges. Ara, però, la tecnologia ha modificat les regles del joc. Nombrosos mitjans han publicat imatges de la vida íntima (ella amb la seva parella) d’Anna Negra, fotos extretes del perfil del Facebook, al qual els mitjans han accedit. La majoria de publicacions han reproduït una fotografia de la víctima amb ulleres de sol, que és la que es pot visualitzar al seu perfil públic. La resta de fotos, una de les quals reprodueix La Razón a tota plana a la portada, formen part del perfil al qual es pot accedir mitjançant els seus amics o sent amic d’aquella persona directament. Aquelles fotos del Facebook no les van penjar per ser publicades als diaris. Els mitjans, doncs, han pervertit el significat de les fotografies.

Les noves tecnologies ens fan més permeables, més públics. Aquest n’és un cas evident. Nosaltres no podem controlar la nostra privacitat, ni els nostres familiars poden vetllar per ella. Fins i tot, podem arribar a comprometre la privacitat de tercers. La culpa és, però, de les noves tecnologies? Com em comentava en una entrevista José Luis Orihuela, expert en xarxes socials, la culpa no és de la tecnologia, que no és dolenta per naturalesa, som els usuaris els que la fem bona o dolenta. En aquest cas, alguns mitjans han fet mal ús de la tecnologia, apropiant-se del dret d’unes imatges que no són seves i que no tenen res a veure amb la finalitat original de les fotos. Hi ha hagut una evident manca d’ètica per part de molts professionals, que han optat per la recerca de la llàgrima fàcil, com a exemple, aquesta crònica d’El Mundo.